Nº 9 / Novembre 2.013 – PORTADA

 

SUMARI

Notícies i calendari.
Murèth 1.213 – 2.013.
Tresors de la Catalunya Exterior. Biblioteca Catalana Universitat de Frankfurt.
Catalunya a Marsella. Envie de Catalogne !
Josep Sebastià Pons. Abel Carretero.

S U P L E M E N T

qüestionari de l’escola goya de terrassa (iii)

Vés-te’n Anton, que el que es queda ja es compon

 
Dones de Llo

Dones de Llo,
suors negres de la terra
solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.

Arrufides com
estorregalls de terra argila,
els ulls vius com d’esquirols
més que no els llavis parlen i diuen

que pena és vida;
pintades de ferum d’ovella,
i el cansament al damunt,
que ve del feix sobreavançat de feines.

Tot sur del roc:
les cases, l’església, la gent.
pits magres, punxes de sílex,
seques i dures espines de la llet.

Dones de Llo,
aqueixa nit curta de son
en la bravor de l’estiu ensuat,
refusa, dolorós, la pau del vostre cos.

Tan curta sembla la carícia de l’amor
per a vós, suors
solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.

Jordi Pere Cerdà (1920/2011)

 



Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 9 / Novembre 2.013 – Notícies i Calendari.

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

L’ofec econòmic de Catalunya: Catalunya representa el 16% de la població de l’Estat espanyol. Aporta el 20 % de la riquesa, paga el 22 % dels impostos i reb només l’11 per % de la despesa pública. I ens diuen que som garrepes?
Sanefa8eUn grup d’eurodiputats, balears, bascos i catalans denuncien la política lingüística del pepero Bauzà a les Illes Balears. La seva denúncia ha estat rebuda per la Comissària d’Educació. Hi havia: Teresa Piera (PSIB), Raül Romeva (ICV), Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raimon Obiols (PSC), Izaskun Bilbao (PNV) i Iñaki Irazabalbeitia (Aralar).
Sanefa8eDel 27 al 29 de setembre, gràcies a l’Agència Catalana de Turisme, amb seu a París i totes les Agències de les diferentes contrades de Catalunya, Marsella visqué a l’hora catalana. A més de les carpes amb informacions de totes les possibilitats que ofereix Catalunya, els tres dies foren animats pels Grallers de la Lira de Roquetes, (Terres de l’Ebre), pels cants d’havaneres dels «Cremats» de Palafrugell, pels gegants de la Vall d’en Bas (La Garrotxa) i pels FALCONS de Vilafranca del Penedès. L’acte oficial d’obertura comptà amb la presència de Maryse Olivé, Delegada del Govern de Catalunya a França, representants de totes les Diputacions catalanes, i la salutació del senyor Roca-Serra, Regidor de Cultura de la ciutat, en nom de l’Alcalde.
Sanefa8eRose Bosch, filla dels nostres amics Jaume i Suzane, dirigeix per aquestes terres de Provença la filmació de «Avis de Mistral», amb actors com Jean Reno i Anna Galiéna. Preneu nota!
Sanefa8eCom anunciat, el dissabte 19 d’octubre fou presentat a la Mediateca Nelson Mandela de Gardanne el film «Els infants perduts del franquisme». El debat que seguí fou enriquidor. Es distribuí força documentació sobre Catalunya i els problemes actuals. Els autors del Cercle, pogueren dedicar i vendre els seus llibres.
Sanefa8e

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIMARTS, 12
Marsella
De les 10 a les 6 de la tarda
Centre Bourse
17, Square Belsunce
D’una riba a l’altra del Mediterrà
Dia d’Espanya
Cercle Català, Centro Gallego,
Centro Cultural Andaluz
A les 15 hores
Auditori del Museu d’Història
El saqueig de Marsella pels catalans el 1423
Conferència a càrrec d’en
Francesc Panyella

DISSABTE, 16
Marsella
Centre Bourse
17, Square Belsunce
Carré des Écrivains
De les 14 a les 19 hores
Amb la presència de
Sergi Bachs, Maria Bell·lloch,
Nicolau Berjoan, Antoni Lluch Ferrer,
Miquela Juan, Eliane Richard.

DISSABTE, 30
Marsella
Palau del Pharo
organitza: ANEM ÒC! Provença!
De les 2 a les 6 de la tarda
Quin esdevenidor per la llengua d’Oc?

Trobeu-nos a:
       cercle-catala-marsella.flog.cat
També a:
            prouvènço-informations

M A R S E L L A


Diumenge, 3 de novembre a les 3 de la tarda

 
Espace Max Dormoy – 33, rue Max Dormoy
Metro: Línia 1 – Cinq Avenues/Longchamp
Tramvia: Línia 2 – Cinq Avenues

C A S T A N Y A D A
Hi haurà panellets, castanyes, cava i moscatell
Escoltarem la Coral
L’Escolo de la Nertho

 

* * * * *

Nous socis: Colombe Armani. Benvinguda!

* * * * *

Donatius rebuts: Josep Riera, 15€; Jackie Audebert, 10€; Miquela Juan, 10€.

* * * * *

Els nostres dols. En Serge Mikikian ens ha deixat. Que Teresa, la seva esposa i el seu fill i tota la família, trobin en aquests mots tota la nostra profunda estima. I el més sincer condol.

* * * * *

El 15 d’octubre morí en Max Cahner, editor, polític i historiador. En el primer Govern de Catalunya de la democràcia, fou Conseller de Cultura del Govern d’en Jordi Pujol, des d’on realitzà una gran tasca en la revifalla de la cultura catalana. Que descansi en pau.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!
Feu clic aquí!

* * * * *



Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 9 / Novembre 2.013 – Murèth 1.213 – 2.013.

 

Murèth 1213 – 2013

Réinventer la solidarité occitane, catalane et aragonaise
Reinventar la solidaritat occitana, catalana e aragonesa
Reinventar la solidaritat occitana, catalana i aragonesa
Reimbentar a solidaridá oczitana, catalana e aragonesa

Img1-1 Img1-2 Img1-3 Img1-4

La batalla de Muret 1213

Aquest 2013 és el 800 aniversari de la batalla de Muret, que va enfrontar, el 12 de setembre de 1213, els creuats de l’Ile de France (francesos) dirigits per Simon de Montfort a la coalició occitano-catalano-aragonesa del rei Pere II d’Aragó i de Ramon VI, comte de Tolosa.

Aquesta batalla va ser un gir en la guerra de saqueig i de destrucció duta a terme pels barons del nord i desitjada pel papa Innocent III. Al començament, la guerra es va iniciar contra el catarisme, contra la diversitat de culte. Aquesta nova religió cristiana havia pres volada en una societat basada en “el Paratge” (el pacte), i en el respecte, i els seus fonaments s’oposen a la intolerable inquisició que imposarà el terror durant més d’un segle. La religió va servir, evidentment, de pretext per a una conquesta territorial, cosa que avui dia ens ressona amb una estranya actualitat.

La batalla de Muret és una de les ocasions en què es va veure la mancança de constituir un espai polític, una mena d’Estat entre l’Aragó, Catalunya i bona part de l’Occitània, de la regió de Tolosa fins a la Provença. Aquest territori tenia la lògica d’una proximitat lingüística i d’intercanvis econòmics i culturals, uns intercanvis que no han desaparegut al llarg dels segles.

Quin sentit podem donar a Muret 2013, 800 anys després?

Img1-5L’esfera d’influència de l’ecologia política, dels i les autonomistes i dels i les regionalistes, de les persones i defensores les cultures minoritzades utilitza aquesta commemoració per recordar d’on vénen les nostres cultures. Aquesta commemoració històrica i política ens posa en la perspectiva del futur que volem construir conjuntament.

La valoració dels moments històrics comuns és un element simbòlic que forma part de la creació de la identitat d’un espai pirinenc que permet afermar els lligams entre el nord i el sud dels Pirineus. Es tracta de fer recular el mite de la «frontera natural» que hi hauria entre el sud i el nord dels Pirineus.

Muret 2013 és una ocasió per refermar conjuntament els nostres valors polítics i culturals: preservació i desenvolupament de les nostres cultures i les nostres llengües, necessitat política de poders regionals o estatals més forts i més propers a la ciutadania, segons la lliure decisió de cada poble; compromís per una Europa que permeti desenvolupar les sinergies entre Occitània, Aragó i Catalunya, més enllà de la frontera estatal.

Afirmar la legitimitat de l’occità, el català i l’aragonès

Img2-6La preservació de la diversitat lingüística i cultural al món és una gran aposta per als propers anys. Les proximitats lingüístiques de les tres llengües romàniques minoritzades, al costat del francès i del castellà, permeten construir una societat plurilingüe. És un ajut per a la intercomprensió en l’espai de les llengües romàniques, un espai que representa més del 40% de la població europea.

A França, com a Espanya, la situació legal és desfavorable per a la preservació de les nostres llengües i el seu desenvolupament. Una situació que no respecta els grans principis als quals sovint fan referència els nostres Estats, ja sigui mitjançant textos europeus o amb importants tractats i convencions internacionals.

La llengua occitana està amenaçada per l’absència d’una política ambiciosa de transmissió que podria ser duta a terme per l’Estat francès, absència que no pot ser compensada per les regions, que no tenen ni un pressupost important ni competències suficients sobre ensenyament.

La llengua aragonesa no està reconeguda en el seu just valor per la comunitat autònoma de l’Aragó, que no ha elaborat cap programa seriós de política lingüística. El menyspreu de la realitat lingüística de l’Aragó i les normes internacionals en aquest camp que fa la nova llei de llengües aragoneses han motivat un recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol.

Finalment, la llengua catalana, que sembla la millor dotada actualment, amb l’Occità -Aranès- parlat a la Vall d’Aran, s’enfronta encara a la política de recentralització de l’actual govern de l’Estat espanyol, que sempre vol limitar el reconeixement i la utilització preferent de la llengua catalana com a llengua pròpia a Catalunya i interfereix en l’aplicació de les lleis i criteris de la Generalitat sobre política lingüística.

Les convencions internacionals sobre la diversitat cultural imposen, però, que cada territori pugui crear un entorn favorable per a l’ensenyament de la seva llengua pròpia i per a una creació cultural en aquesta llengua pròpia, favorable també a la presència d’aquesta llengua als mitjans de comunicació electrònics, audiovisuals i escrits, i a la seva utilització en la vida pública i social.

Aquesta és la política que nosaltres podem compartir i dirigir conjuntament, tot reconstruint els ponts entre les nostres cultures i les nostres llengües.

Enfortir l’Euroregió Pirineus-Mediterrani

Mapa_Euroregió_Pirineus_Mediterrània.1000x1000El nostre objectiu és fer emergir una Europa federal dels pobles que recolzi en Euro-regions cimentades en territoris que tenen cultures per compartir. Aquestes entitats han de gestionar un conjunt important de polítiques comunes que ajudarien a fer néixer un sentiment europeu en les nostres poblacions.

L’Euroregió Pirineus-Mediterrani permet disposar d’un espai coherent per administrar problemàtiques comunes, com l’educació, la formació professional, la investigació i la innovació, els ecosistemes o les empreses; també, en la gestió de la muntanya, dels mitjans de transport o de l’agricultura. Totes aquestes polítiques només poden funcionar amb polítiques coherents dirigides des dels dos costats dels Pirineus.

No podem invocar la crisi econòmica deguda a l’especulació financera i immobiliària i a les reduccions pressupostàries per justificar una reducció o l’abandó en la pràctica dels projectes euroregionals; pel contrari, la cooperació interregional és una oportunitat per generar ocupació de qualitat i per millorar la qualitat i l’eficàcia de la gestió de les regions associades.

Réinventer la solidarité occitane, catalane et aragonaise
Samedi 14 septembre, 16 h.
Salle Clément ADER – Muret

3, Square des combattants en Afrique du Nord

Una política com aquesta també ha de ser abordada -i ho pot fer- al si de la Comunitat de Treball dels Pirineus, la CTP, nascuda el 1982. La CTP aplega les set comunitats autònomes i regions del nord i el sud dels Pirineus, i també l’Estat andorrà. En el camp de la cooperació entre els nostres territoris, l’eficàcia de la CTP ha de ser més gran.

És per tot això que els partits d’esquerra ecologistes i federalistes han decidit treballar conjuntament per constituir un espai polític i disposar de lligams d’agrupació i de debat des dels dos costats dels Pirineus.

Aquest espai servirà per treballar de forma conjunta estratègies i polítiques públiques per desenvolupar els nostres territoris en solidaritat, entre aragonesos, catalans i occitans.

Muret, 12 de setembre de 2013 (VC)



Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 9 / Novembre 2.013 – Tresors de la Catalunya Exterior – Biblioteca Catalana de la Universitat de Frankfurt

 

Tresors de la Catalunya Exterior

La Biblioteca Catalana de l’Institut de Llengües i Literatures
Romàniques de la Universitat de Frankfurt am Main

Img7-9

La Biblioteca Catalana de l’Institut de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat de Frankfurt am Main té 36.000 volums en llengua catalana. Fundada pel romanista catalanòfil Tilbert Dídac Stegmann i creada gairebé exclusivament a partir de donacions. Les donacions i les dimensions de la Biblioteca tenen un petit secret: Til Stegmann ha aconseguit que bona part dels volums catalans que viatgen cada any a la Fira del Llibre de Frankfurt no tornin a Catalunya sinó que acabin a les seves prestatgeries. Però no només el Gremi d’Editors de Catalunya col·labora desinteressadament amb la Biblioteca Catalana. També ho fa l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, editorials diverses, la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i les universitats del país.

L’Estudi d’Investigació Catalanística (EIC) de la Johann Wolfgang Goethe-Universität Frankfurt am Main s’ocupa des de 2006 de les activitats de promoció de la llengua i la cultura en aquesta Universitat. L’activitat del centre catalanístic a la Universitat de Frankfurt va començar ja fa més de 30 anys, al 1981, amb l’arribada de Tilbert Dídac Stegmann com a catedràtic de Filologia Romànica a Frankfurt i amb la creació de la Biblioteca Catalana. La Biblioteca Catalana s’insereix dins el conjunt de la Biblioteca Universitària de Frankfurt, que compta amb vuit milions de volums i és una de les biblioteques existents al centre de Frankfurt que sumen un total de divuit milions de llibres.

 Més informació: http://www.katalanistik.uni-frankfurt.de/

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 9 / Novembre 2.013 – Catalunya a Marsella – Danielle Muntaner

 

Img1-9

 

Envie de Catalogne !

 

Les festivités, commencées dans l’après midi du vendredi 27 septembre, ont été inaugurées à 17h30 par plusieurs personnalités de Marseille et de la Catalogne.

Mesdames et Messieurs,
Img1-1– Maryse Olivé : Déléguée du Gouvernement de la Catalogne en France
– Ramon Riera : Délégué au Tourisme, Députation de Barcelone
– Patrick Torrent : Directeur du Tourisme du Gouvernement de la Catalogne
– Roca-Serra : Adjoint au Maire Délégué aux Affaires Culturelles
– Joan Giraut Cot : Président de la Députation de Girone
– Jordi Blanch Capellades, de la Députation de Lleida
– Joséphine Mariné : Déléguée du Tourisme de la Catalogne en France
– Francesc Panyella : Président du Cercle Catalan de Marseille

En ces deux jours de fête, plusieurs stands se dressaient sur le Vieux Port afin de promouvoir le tourisme en Catalogne et tout ce qu’elle peut offrir à ses visiteurs, tant sur le plan culturel, gastronomique, oenologique ou encore sportif.

Img1-2mw Img1-3

Img1-4Le samedi, nous avons pu apprécier les prestations de plusieurs orchestres, groupes de danses, mais aussi de ces fameux “castells” dont les Falcons de Vilafranca ont le secret, avec leur plus jeune participante tout juste agée de 4 ans.Img1-6

Le dimanche matin, les chants, danses et pyramides se sont de nouveau succédés pour notre plus grand bonheur qui n’a en rien été gâché par un passage orageux quelque peu rafraîchissant.

Img1-5 Img1-8 Img1-7

Ces journées furent l’occasion de belles rencontres et de découvrir ou faire découvrir les traditions culturelles Catalanes, en espérant donner l’envie de venir visiter ce petit bout du monde qui nous est si cher !

Photos et Texte de Danielle Muntaner

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 9 / Novembre 2.013 – Josep Sebastià Pons – Abel Carretero.

 

Josep Sebastià Pons
LLENGUA   CATALANA :   LITERATURA

Josep Sebastià Pons

(Joseph-Sébastien Pons, en francès) va néixer a Illa, al Rosselló, la Catalunya Nord, el dia 5 de novembre de l’any 1886. Se’l coneix perquè ha estat un dels personatges més destacats de la literatura nord-catalana del segle passat. Va ser poeta i narrador, a banda de pintor d’aquarel·les.

Es va doctorar amb una tesi sobre la literatura catalana al Rosselló als segles XVII i XVIII el 1929. Després d’estudiar en ciutats com Perpinyà, Montpeller i Madrid, primer es va dedicar a la docència, concretament a l’ensenyament de la literatura. Posteriorment, entre els anys 1933 i 1953 va ser catedràtic de llengua i literatura espanyoles a la Universitat de Tolosa.

Tot el que se sap de la seva vida és gràcies a la narració autobiogràfica que en tenim. Autors com Josep Pla, per exemple, van elogiar la seva obra, d’una gran qualitat, que va servir, també, de model a la literatura occitana contemporània.

Pons va ser, a més, un dels pocs escriptors de la Catalunya Nord que va adquirir consciència que la seva llengua, considerada a França un dialecte popular, necessitava ser elevada i considerada una llengua de cultura com qualsevol altra.

Roses i xiprers és el primer llibre de poemes que va publicar, l’any 1911. Segons els estudiosos ja hi apareixen alguns dels temes que seran constants en l’obra de Sebastià Pons: l’arrelament a la terra i als seus homes, el pas del temps, els cicles de les estacions, les festes tradicionals, l’oblit i el record, l’acontentament retirat, la fidelitat del seu amor, etc. De fet, els crítics coincideixen que la seva obra presenta una continuïtat sostinguda en tots els aspectes (estil, vocabulari, temes): més que expandir-se, s’aprofundeix, es depura, s’essencialitza. Les formes de què se serveix el poeta són les tradicionals en la poesia, sobretot la cançó.

Altres obres posteriors són: El bon pedrís (1919), en què introdueix el tema amorós; L’estel de l’escamot (1921), en què traspua l’experiència bèl·lica i dels camps de concentració que havia viscut en primer persona a la Primera Guerra Mundial, tot i que en la segona part fa un cant a la pau, una pau que significa recuperació de la identitat amb la tradició i els costums, amb la familiaritat de la llar; Canta Perdiu (1925); L’aire i la fulla (1930); Cantilena (1937); Conversa (1950).

Ja després de la seva mort l’any 1962, Tomàs Garcés, un dels seus amics més propers, es va fer càrrec de l’edició de l’Obra poètica (1976), que inclou el llibre pòstum Cambra d’hivern (1966).

Pons també va conrear el teatre poètic i medievalitzant, amb obres com La font de l’Albera (1922), Amor de pardal (1923) i El singlar (1930); i també prosa, amb el Llibre de les sivelles (1956). Com a crític i historiador de la literatura, cal posar en relleu l’important estudi La Littérature catalane en Roussillon au XVIIe et au XVIIIe siècle (1929).

Va morir el dia 25 de gener de l’any 1962 a Illa, la mateixa ciutat que el va veure néixer 76 anys abans.

LA NEU QUE S’ADORM 

La neu que dorm a l’ombra del camí
espera el raig de sol que la beuria.
El vent geliu me ve a rejovenir.
Del vent geliu l’amor naixia.
Vora el molí de vent per sempre obert
la branca de l’oliu es desespera.
La muntanya amb els camps és un desert
i s’engruna en palets la torrentera.
I jo encara tot sol per recordar
els passos de mos avis tornaria,
seguint la vinya freda i l’alzinar,
ocell perdut, el sol ocell del dia.

Selecció i comentari d’Abel Carretero        

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 9 / Novembre 2.013 – SUPLEMENT – Qüestionari de l’escola Goya de Terrassa (III).

 

Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior (III)

Segueix en aquesta edició del butlletí INFORMACIONS la publicació de les preguntes i respostes al qüestionari que el passat curs 2012-2013, els alumnes de 4t. d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) de l’Escola Goya de Terrassa van enviar al Cercle Català de Marsella per servir de base a un treball de periodisme escolar i que publiquem extractades en diversos lliuraments d’aquest SUPLEMENT, pel que creiem que contenen d’interès social i històric.

El conjunt de totes les respostes al qüestionari ha constituït la base per construir la secció “Conegueu el Cercle” de la nostra pàgina web cercle-catala-marsella.flog.cat, on trobareu la informació que segueix i molta més, ampliada i il·lustrada amb documents i altres testimonis gràfics.


Escola Goya: Teniu contacte permanent amb alguna altra entitat similar a la vostra?

Cercle Català de Marsella: Existeix una relació estreta entre els diferents Casals Catalans d’arreu del món. El 1966 es creà a França la Federació d’Entitats Catalanes a l’Exili i a l’Emigració. A Suïssa s’havia creat la Federació Casa Nostra de Suïssa. Els països d’América estaven més o menys federats per àrea geogràfica. Actualment hi ha més de 120 Casals i Centres Catalans arreu del món. La majoria es troben a Europa i a Amèrica, però també n’hi ha en els altres continents, a Austràlia, a la Xina, al Japó i a l’Àfrica. Als inicis del 2000 es creà la Federació Internacional d’Entitats Catalanes impulsada, sobretot, per la gent de França a la qual poc a poc s’hi han afegit un total de més de 60 Casals.

Des del punt de vista Institucional, no fou fins el 2000 que es començaren a fer algunes coses concretes i estructurades. Cert, el 1981, arran de la trobada “Catalunya Enfora 81”, oganitzada pel Círculo Catalán de Madrid, la Secretaria de Estado para la Emigración i el Instituto Ibero Americano es realitzà un trobada a Barcelona. El resultat fou la creació d’una Secretaria, depenent de Presidència, però amb uns recursos econòmics molt migrats. Finalment, a partir del 2000 s’institucionalitzà la trobada cada quatre anys de tots els Casals Catalans. S’han fet aquestes trobades a Barcelona, Girona i Tarragona. La d’enguany, per raons de crisis no s’ha dut a terme. Es realitzaven trobades cada dos anys de les diferents àrees geografiques: Europa, América del Sud, del Centre i del Nord. Els Casals depenen de la Secretaria d’Afers Exteriors en la qual hi ha un Secretariat encarregat de les Comunitats Catalanes a l’Exterior.

Escola Goya: Quin tipus d’activitats oferiu a la ciutadania? Aquestes activitats són d’ús exclusiu per a catalans?

Cercle Català de Marsella: La millor resposta a aquestes dues preguntes la trobareu en el balanç d’activitats del 2012, el qual serà presentat a l’Assemblea General del mes de gener del 2013.

BALANÇ 2012
1. Edicions i publicacions.
2. Activitats en el marc de la Cité des Associations.
3. Exposicions.
4. Difusió de la cultura catalana.
5. Treball amb Universitats, Liceus, Escoles, estudiants, professors, historiadors, etc.
6. Altres activitats.
7. Activitats institucionals i associatives.
 
1) LES NOSTRES EDICIONS I PUBLICACIONS
T Í T O L T I R A T G E
a) Història de Catalunya en imatges (text en francès)
b) Breu diccionari de les frases mès usuals (català-francès)
c) El català, llengua d’Europa (text en francès)
d) Estatut de Catalunya (breu resum en francès)
e) Història de la llengua catalana (text en francès)
f)  Història de la sardana, dels orígens als nostres dies (text en francès)
g) Origen de les quatre barres (text en francès)
h) Altres documents (Gaudí, Guerra d’Espanya, Deportació, Camps, etc.)
i)  Edició del butlletí «INFORMACIONS»
2.000 exemplars
2.000 exemplars
1.500 exemplars
1.000 exemplars
1.000 exemplars
1.000 exemplars
1.000 exemplars
3.000 exemplars
320/340 exemplars/mes
Àmbits de distribució del butlletí «INFORMACIONS» (imprès i en pdf)
  Marsella
Boques del Roine
Europa (França compresa)
147
31
55
Àrea lingüística catalana
  Catalunya Nord
Barcelona i regió
Girona i regió
Lleida i regió
Tarragona i regió
València
Balears
Andorra
14
62
22
6
4
3
4
2
 
 
2) ACTIVITATS EN EL MARC DE LA CITÉ DES ASSOCIATIONS (MARSELLA)
Tots els dimecres De les 16h 30 a les 19h. 30. Cursets de llengua i literatura catalana. Dos nivells.
Dissabte, 18 de febrer Presentació del llibre «La identitat del Rosselló» a càrrec del seu autor, el professor d’Història Nicolau Berjoan, catedràtic a la Universitat de Provença i membre del Cercle Català.
Dissabte, 10 de març Conferència de la historiadora Eliane Richard, membre del Cercle Català «Les relacions entre Marsella i Catalunya al segle XIX. El cas d’Antoni Vidal fill de Sant Feliu de Guíxols».
Dissabte, 21 d’abril Presentació del DVD, «Catalunya és així». Debat animat per en Francesc Panyella, President i Solange Cariou, Vicepresidenta. Distribució de documentació.
Dissabte, 12 de maig Presentació de la conferència del professor Honorari Enric Farreny sobre el tema: «Noves visions sobre els republicans espanyols». Distribució de documentació.
Diumenge, 9 de setembre Participació a la festa «VIVACITÉ», organitzada per la Cité des Associations, a la qual hi participen més de tres-centes entitats. Parada del Cercle amb informació sobre Catalunya, les nostres activitats i la venda de llibres d’autors catalans.
Dissabte, 27 d’octubre Conferència a càrrec de Miquela Juan, membre del Consell Directiu, «Mallorca, serena, belle i bàrbara». Projecció del DVD de Marc Lauga «Eivissa 1962».
Dissabte, 24 de novembre Conferència històrico/musical a càrrec de Natacha Nicolas, Presidenta de la Societé de Musique de Chambre d’Avignon. «Vida i obra de Pau Casals (1876-1973)». Amb la participació del pianista Eric Breton i la soprano catalana Lydia Mayo.
 
3) EXPOSICIONS
Del 2 al 18 de Maig Universitat de Lleida. Exposició dels plafons amb els documents que il·lustren els «90 anys de la història del Cercle Català de Marsella».
Del 30 de maig al 3 de
juny
Baó (Catalunya Nord). Exposició dels «90 anys de la història del Cercle Català de Marsella». Presentació de llibres dels autors del Cercle: Sergi Bachs, Maria Bell·lloch, Miquela Juan i Francesc Panyella.
Del 25 al 30 d’octubre Le Pontet (Vaucluse). Exposició de les obres del soci del Cercle Jaume Bosch. Vernissatge, 26 d’octubre.
 
4) DIFUSIÓ DE LA CULTURA CATALANA
Dimarts, 14 de febrer Avinyó. En els Salons de «Les après-midi de Fonseca» Presentació del DVD «Catalunya és així» (versió francesa) a càrrec de Francesc Panyella i Solange Cariou.
Distribució de documentació. Prop d’un centenar de persones assistiren a la conferència.
Del 23 al 27 d’abril Marsella. Llibreria l’Atinoir. Festa del Llibre i de la Rosa. En el curs de tots aquest dies presentació de llibres d’autors catalans traduits al francès. El dia 27, clausura de les jornades amb un piscolabis ofert als visitants.
Del 9 a l’11 de maig Aix en Provença. En el marc dels actes organitzats entorn de la vinguda del poeta, narrador i dramaturg Ponç Pons, invitat per la Universitat de Marsella/Provença, acollida del mateix en el curs de la presentació de la seva obra a la Fondation Saint-John Perse.
Dijous, 31 de maig Marsella. Llibreria Maupetit. Acollida de l’escriptor barceloní, Víctor del Arbol i preentació del seu llibre traduit al francès: «La Tristesse du Samouraï».
El 8, 9 i 10 de Juny Marsella. Participació al «Quatrième Festival du Livre de La Canebière». Organitzat per l’Associació «Couleur Cactus» sota els auspicis de l’Ajuntament del 1er. Sector. Parada amb informació sobre Catalunya i les nostres activitats. Acollida i presentació de l’obra de l’escriptor Francesc Serés.
Dissabte 1 i diumenge 2
de setembre
Grans. Participació al «Festival des Fontaines» organitzat pel Col·lectiu Provenço. Parada amb informació sobre Catalunya i les nostres activitats. Venda de llibres d’autors catalans.
Diumenge, 21 d’octubre Saint Savournin. Participació a la Festa Provençal de les Associacions de «La Chaine de l’Etoile». Parada amb llibres d’autors catalans i informacions sobre Catalunya i les nostres activitats.
Dijous, 13 de desembre Marsella. Llibreria «La Bouquinerie des Cinq Avenues» Presentació de la darrera novel·la d’en Gildas Girodeau, «La paix plus que la verité» basada en una visita al Cercle Català de Marsella, uns anys abans.
 
5) TREBALL AMB UNIVERSITATS, LICEUS, ESCOLES, ESTUDIANTS, PROFESSORS, HISTORIADORS, ETC.
Marsella Participació el dies 10 i 11 de febrer al certamen organitzat per la Cambra de Comerç i d’Indústria, el saló METIERAMA, orientat als Liceus (equivalent als instituts) i Escoles de formació professional. En l’Espai EUROPA, presència d’una parada del Cercle Català amb informació sobre Catalunya i les possibilitats d’intercanvis amb els centres de Catalunya. Parada amb llibres d’autors catalans, traduits al francès i informació general sobre Catalunya i les nostres activitats.
Aix en Provença Continuació dels treballs de recerda documental amb el professors Nicolau Berjoan cara la preparació d’una història del Cercle Català de Marsella.
Marsella Universitat d’Aix-Marsella, campus de Luminy. En el marc del programa Erasmus, acollida de l’estudiant de biologia Jordi Zamarreño. Organització de la seva estada en un Centre de Recerques Biològiques.
Miramas Tramesa de documentació sobre Catalunya i les activitats del Cercle Català a la professora Michèle Marcellin, que exerceix en un Liceu Profesional de la localitat. Contactàrem amb aquesta professora en el curs del Saló METIERAMA.
Mallorca Tramesa de documents al professor d’història Jaume Corbera de la Universitat de Palma pel seu treball de recerca sobre les relacions entre Catalunya i Provença.
Barcelona Tramesa d’un seguit de documents a un grup d’estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, que fan un treball de recerca sobre les activitats dels Centres i Casals Catalans a l’estranger.
Lleida Càtedra d’Occità de la Universitat de Lleida. Tramesa de documents sobre les relacions entre Catalunya i Occitània. Han penjat en la seva web el butlletí del Cercle Català de Marsella.
Marsella Acollida de l’historiador marsellès Jean-Pierre Cassely. Ajuda a les seves recerques històriques sobre dos temes: El sac de Marsella el 1423, per les tropes d’Alfons el Magnànim i l’arribada dels pescadors catalans el 1720, després de l’epidèmia de pesta que delmà la ciutat.
Barcelona Col·laboració amb la periodista Meritxell Mongay que fa un treball sobre les relacions entre Catalunya i Marsella. Tramesa de documents i articles.
Terrassa Col·laboració amb l’escola Goya d’aquesta ciutat, en el seu treball de recerca sobre la vida dels Centres Catalans de l’Exterior. Tramesa de documents i llibres.
 
6) ALTRES ACTIVITATS
13 i 14 de març Marsella. Invitat per l’associació «Rencontre-Lectures», acollida de l’escriptor i poeta Sergi Pey, que presentava el seu llibre «Trésors de la Guerra d’Espagne». Participació als debats dels nostres amics Sergi Bachs, Maria Bell·lloch i Francesc Panyella.
16 març Marsella. Participació en els locals del Centro Español i del Centro Andaluz a la filmació d’una entrevista de Francesc Panyella, en la qual en el curs de dues hores explicà la història del Cercle Català des de la seva fundació fins als nostres dies, així com la seva vida de militant en el llarg combat contra la dictadura franquista. Aquestes gravacions estan auspiciades per la FACEEF, per tal de deixar constància del paper associatiu a França.
26 de març, 1 i 2 d’abril Marsella. Filmació d’una entrevista per TV3, en el marc de les activitats del Cercle, d’una bona part dels membres del Consell Directiu, així com filmació dels indrets de la vila de Marsella que tenen una relació amb Catalunya. El tema, projectat en el curs del mes de setembre era «Els olis catalans a Europa».
31 de març Perpinyà. Una delegació de 15 membres del Cercle Català participà a la manifestació que tingué lloc a la capital de Catalunya Nord, al peu del Castellet, per la defensa de la llengua catalana.
5 d’abril Marsella. Acollida del poeta Jordi López i Puig, President dels Joves escriptors Catalans, de passada per Marsella. Intercanvi de llibres i d’obres. Preparació de la seva vinguda en el marc del Centre de Poesia de la Vieille Charité.
17 d’abril Septèmes les Vallons. Reunió de treball amb el regidor de Cultura cara la preparació d’unes jornades dedicades a les relacions entre la Provença i Catalunya. Data fixada: febrer del 2013. En aquesta reunió ens acompanyava l’amic Glaudi Barsotti, membre de l’Institut d’Estudis Occitans.
5 de maig Marsella. A la Maison de Quartier del Bd. Dugommier, depenent de l’Ajuntment del 1er. Sector de la ciutat, represa dels cursets de sardanes. Aquests tindran lloc tots els primers dissabtes de cada mes si l’assistència d’alumnes es confirma.
11 de novembre
Marsella. Després de diverses gestions fetes prop de l’Ajuntament de la ciutat de Marsella, inauguració de la placa commemorativa a la memòria dels catalans que participaren a les dues grans guerres europees. La placa diu:

placa

A més de la representació oficial del Cercle i molts socis i amics, hi eren presents el senyor José F. Allegrini, Regidor de l’Ajuntament de Marsella, en representació de l’Alcalde; el senyor Patrick Mennucci, Vicepresident del Consell Regional i Alcalde del Primer Sector de la ciutat, així com la senyora Maryse Olivé, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a França. També hi era l’Enric Farreny, Vicepresident de l’Associació d’«Antics Guerrillers i Maquisards espanyols a França».
 
7) ACTIVITATS INSTITUCIONALS I ASSOCIATIVES
Socis a 31 de desembre del 2012: 143
Dissabte, 21 de gener Marsella. Assemblea General Ordinària. Balanç de les activitats del 2011. Presentació de l’Estat de Comptes. El·laboració del programa pel 2012. Elecció del nou Consell Directiu que s’amplia amb tres nous membres. Per cloure l’Assemblea, actuació del Grup Occitano/Provençal «Duo Cheops». Més de quaranta socis participaren a la reunió.
Diumenge, 19 de febrer Marsella. Visita guiada a la descoberta del típic barri «Le Panier» amb les explicacions de la nostra amiga Anna Pastor. Al final de la visita, dinar al restaurant «Le Sanglier». Prop de 30 socis presents.
Diumenge, 24 de juny Sisteron. Excursió de final de curs. Visita de Sisteron. Acollida per l’Associació dels Alps «Catalans per tot». Dinar de germanor al restaurant «Le Castillet d’Oraison». Ballada de sardanes.
Dimarts, 11 de setembre Marsella. Recepció oficial en l’Espace Rencontres, de la Cité des Associations, amb motiu de la Festa Nacional de Catalunya. Missatge de la senyora Marie-Arlette Carlotti, Ministra del Govern del senyor Hollande. Missatge de Salutació del senyor Jean-Marc Buisson, Director de Relacions Internacionals del Consell General (equivalent a la Diputació). Presència del nou Cònsol de l’Estat Espanyol, del senyor Michel Bourgat, regidor, en representació del senyor Jen-Claude Gaudin, Alcalde de Marsella. Representants del Centro Español i del Centro Cultural Andaluz i l’Antoni Fàbregas, de l’associacio «El Porró« de Salon de Provença. Molts socis i amics de Catalunya.
Diumenge, 30 de setembre Marsella. Tradicional dinar de tornada de vacances al restaurant «Le Sanglier». Prop de 40 socis presents, entre ells la nostra degana (97 anys) Fernande Rainieri.
Diumenge, 4 de novembre Marsella. Tradicional castanyada amb els corresponents panellets i cava. Tot arribat de Catalunya. Actuació de la Coral «CANTANORIA» que, sobre tot amb les seves cançons d’Amèrica Llatina, animaren la vetllada. Per a nosaltres, inclogueren al seu repertori dues cançons catalanes. «Al Vent» d’en Raimon i «L’Estaca» d’en Lluís Llach.
Diumenge, 9 de desembre Marsella. Tradicional rifa Loto, rifle, amb productes del país i tot un seguit d’obsequis oferts pel Conseil Général.

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 8 / Octubre 2.013 – PORTADA

 

SUMARI

Notícies i calendari.
Ulisses vs Circe. Raül Romeva.
El dret a decidir. La Via Catalana cap a la independència.
Les monedes catalanes (6). Joan Claudi Prujà.
Lhèida. XIen Congrés Associacion Internacionala d’Estudis Occitans.

S U P L E M E N T

qüestionari de l’escola goya de terrassa (ii)

L’actualitat ens porta a suprimir aquest mes la publicació de la sèrie “Tresors de la Catalunya Exterior”, que continuarà en els propers números.

Barca vella, no aguanta vela nova

 
Setmana Santa
XX

Trenta diners, a Sepharad,
són una grossa quantitat.
Et venc per ells, i fins per res,
no sols aquest despullat pres,
sinó la nostra dignitat,
el cel, els camps, les deus, el blat,
tot el país, de mar a mar,
llengües, costums, passat, futur,
el pensament, la llei, el fur.
És un bon preu, no et costa car.
Només pretenc de rosegar,
segur, tranquil, un tros de pa,
al sol, xau-xau, un os de gos.
Fes i desfés, com si no hi fos.
Vull aquest bri d’un curt present
de vell. Després, que bufi el vent.
Mort jo, i en creu el condemnat,
amb forta mà pren el ramat.
Aparentment brau o lleó,
mai no li tinguis gens de por:
llargs anys de neu han capolat
el poble meu de Sepharad.

Salvador Espriu

 

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari