Nº 8 / Octubre 2.013 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Què passa al Cercle Català de Marsella?
Obriu l’ull! Nou lloc per a trobar-nos!
Aneu a:

També podeu anar a:
                    prouvènço-informations
Sanefa8eA finals d’agost acollírem Salvador Milà, diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa. Era l’invitat dels Ecologistes francesos que tenien la seva escola d’estiu a la Universitat Saint Charles de Marsella.
Sanefa8eLa COLLECTION LA NOUVELLE PLÈIADE ha publicat en francès un recull de poemes de la nostra amiga Maria Bachs, «Chants d’amour». Una simfonia intimista plena de subtileses. Preu 15 €. Setanta dues pàgines.
Sanefa8eLes retallades afectaran greument les activitats de les Comunitats Catalanes de l’Exterior. L’import que s’hi dedicarà en el curs del 2013, representa una disminució del 50 %. En xifres rodones, això són uns 600.000 €.
Sanefa8eSegons el diari alemany Der Spiegel, la senyora Ana Botella, alcaldessa de Madrid per obra del Sant Esperit, té a la seva disposició 260 assessors amb sous que arriben als 60.000 € anuals. L’Ajuntament té un parc automòbil de 267 cotxes oficials. La remodelació del Palau de l’Ajuntament ha costat 500 milions d’€.
I després ens diran que els catalans ens malgastem el diners en Consolats i Ambaixades!
Sanefa8eEl Ministre d’Educació de l’Estat destina cinc milions d’euros per les famílies castellanoparlants de Catalunya (23 en total) que volen que els seus fills siguin educats en castellà. A les famílies del País Valencià que volen que els seus fills siguin educats en valencià (100.000) el Ministre els envia a passeig. Visca la igualtat!
Sanefa8eCom cada any, al costat de més de 450 Associacions de la ciutat, el Cercle Català participà el diumenge 8, al Festival de VIVACITÉ, organitzat per la Municipalitat de Marsella. Fou l’ocasió de fer conèixer a la gent que és Catalunya i al mateix temps trobar catalans nouvinguts. Finalitzàrem la jornada amb una mini/cadena humana a l’entorn de la nostra parada.

CALENDARI DEL MES

ELS DIMECRES
Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

sanefa9
DIVENDRES, 11
Marsella
Archives Départementales
18-20, rue Mirès (13013)
De les 9h30 a les 20h
Homenatge a
Gilberto Bosque
Cònsol de Mèxic

Per la seva acció en l’ajuda als republicans catalans i espanyols i altres antifeixistes
1940-1944

sanefa9
DISSABTE, 19
GARDANNE
Mediateca Nelson Mandela
Bd. Paul Cézanne
A les 5 de la tarda
Projecció del film
«Els infants perduts del franquisme»
Presentació dels llibres d’en Sergi Bachs,
Maria Bell·lloch i Miquela Juan

sanefa9

La Diada a Marsella
Com de costum, ens trobàrem el dia 11 a les 6 de la tarda a la Cité des Associations en ocasió de la Festa Nacional de Catalunya. La tarda començà amb un parlament donant a conèixer el programa de les nostres activitats fins a final d’any i una explicació del significat de la jornada i com a tela de fons la cadena humana del mateix dia. Moltes cares de catalanes i catalans nou vinguts a Marsella, que gràcies al Cercle es podien trobar. Joves i menys joves fruírem la satisfacció de compartir els mateixos anhels que s’identificaven amb el que passava a Catalunya.

 
Espaiador176x200

M A R S E L L A


Dissabte, 26 a les 4 de la tarda

 
Cité des Associations
93, La Canebière (Sala Phocéa)
Conferència de Miquela Juan: «Mallorca, història, present i futur»

 

* * * * *

Els nostres dols: La nostra amiga Francesca Coronel ha perdut al seu marit, en Carles. Per ella i tots els seus, tota la nostra sincera estima i el més sentit condol.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber!
Feu clic aquí!

* * * * *



Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 8 / Octubre 2.013 – Ulisses vs Circe – Raül Romeva.

 

Ulisses vs Circe:
els PIIGS a la cerca d’Ítaca

Raül Romeva i Rueda, Diputat al Parlament Europeu per ICV

Què tenen en comú l’Odissea d’Homer i l’eurocrisi? Com Ulisses, els anomenats PIIGS (Portugal Itàlia Irlanda Grècia Espanya) també naveguen perduts superant tota  mena de perills i tempestes, rumb a la seva Ítaca particular.

Durant la travessa, Ulisses i els seus homes van desembarcar a Aeaea.

Allà hi van trobar Circe, una bruixa coneguda capaç de convertir els homes en animals. Circe va convertir els mariners d’Ulisses en porcs.

La Troica és Circe. Fent ús d’una terrible poció anomenada “austeritat” (una metzina amb un nom enganyós que camufla les seves veritables propietats), converteix països en PIIGS (porcs) i els tracta com ho faria un porquer homerià.

Però els encanteris de Circe no van tenir efecte sobre Ulisses, a qui Hermès havia proporcionat un antídot que el va fer immune als seus encanteris. Com Ulisses, també el sud/perifèria d’Europa pot fabricar el seu antídot, alliberar-se de l’encanteri  i  trobar  el  rumb  correcte cap a Ítaca. Per  fer-ho,  Homer  ens  recomana tres ingredients:

1) IMAGINACIÓ. Ulisses va aconseguir tornar a casa gràcies, sobretot, a la seva imaginació i creativitat. Si el 20% dels problemes actuals són deguts a la crisi, el 80% restant són resultat de les polítiques anticrisi que s’han imposat fins ara (austericidi) que ha fracassat rotundament. Com Einstein deia: Fer el mateix una vegada i una altra i esperar-ne resultats diferents és, simplement, ximple. Necessitem noves idees. Invertir en coneixement és el bon antídot. El sud, com a generador d’innovació.

2) VENT. Com en el cas d’Ulisses, la font energètica més neta per fer avançar la nau és el vent, i la font de calor més important, el sol. Ambdós són algunes de les riqueses i potencialitats que tenim als països del sud. L’energia neta i renovable, a més de l’estalvi i l’eficiència, són el motor que ha de liderar la generació d’ocupació. Però això exigeix de convicció i d’inversió pública i privada.

3) TRIPULACIÓ. Ulisses sabia que no podia tornar sol, necessitava la seva tripulació. Europa no pot avançar sense una tripulació motivada, preparada, participativa i amb dret a decidir, a decidir-ho tot. Europa només pot avançar si és amb la gent. Front a la Troica, símbol de la imposició: democràcia real.

La sortida de la crisi passa  per enfrontar-se a Circe/Troica, amb imaginació i creativitat, invertint en aquells sectors que poden generar la prosperitat que convé (que no significa necessàriament creixement) i, sobretot, apostant per una reforma radical de la democràcia. En definitiva: si el problema és Circe, llavors la resposta és Ulisses, el projecte Ulisses.

Publicat amb l’acord de la direcció del diari “treball”.



Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 8 / Octubre 2.013 – El dret a decidir / La Via Catalana cap a la independència.

 

La Via Catalana cap a la independència

La Diada de l’11 de setembre ha tornat a ser la gran manifestació anual de civisme de Catalunya, enguany coneguda com “Via Catalana cap a la independència”, sota la convocatòria i organització de l’Assemblea Nacional Catalana.

La Via Catalana començava amb el tram 0 en el límit amb el País Valencià, on encara s’hi va poder endinsar uns centenars de metres gràcies a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de València anul·lant una prohibició governativa prèvia.

La Via Catalana començava amb el tram 0 en el límit amb el País Valencià, on encara s’hi va poder endinsar uns centenars de metres gràcies a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de València anul·lant una prohibició governativa prèvia.

El gran ambient de festa en perfecte ordre, així com la palesa transversalitat dels assistents i el seu caire cívic i familiar han estat els trets més definitoris de la Via Catalana, traduïts en un gran èxit de la convocatòria que intentem reflectir en la informació gràfica d’aquestes pàgines. En molts trams de l’antiga Via Augusta romana (avui N-II i N-340), de La Jonquera a Alcanar, els assistents van ser tants que es podien haver format dues o més Vies paral·leles. Aquesta gran afluència,  xifrada per fonts  oficials en un total de 1.600.000 persones, va tenir el seu màxim exponent en les grans aglomeracions formades en diversos punts de la Via coincidents amb ciutats importants com a la ciutat de Barcelona on el traçat de la Via, tot i preveure una anella en lloc d’una línia, es va veure superat per la concentració humana.

El Passeig de Gràcia un altre cop ple a vessar

El Passeig de Gràcia un altre cop ple a vessar

Foto aèria de la Via Catalana al seu pas pel Penedès

Foto aèria de la Via Catalana al seu pas pel Penedès

Addicionalment, en diferents dates al voltant de l’11 de setembre, s’han celebrat concentracions de catalans sota el mateix lema de la Via Catalana a més de 150 indrets de l’exterior de Catalunya, des de Tolosa de Llenguadoc fins a Eivissa o des de Noruega a Nova Zelanda, passant per la Xina.

El darrer tram, 722, de la Via Catalana, tenia previst acabar a l’antic punt de control de passaports i duana del Pertús però, tal com es veu a la foto, el va sobrepassar i va arribar fins El Voló. Desconeixem si la cabina de policia de la dreta va romandre tan ben guarnida després d’acabat l’acte.

El darrer tram, 722, de la Via Catalana, tenia previst acabar a l’antic punt de control de passaports i duana del Pertús però, tal com es veu a la foto, el va sobrepassar i va arribar fins El Voló.
Desconeixem si la cabina de policia de la dreta va romandre tan ben guarnida després d’acabat l’acte.

vlcsnap-2013-09-16-19h11m17s42 vlcsnap-2013-09-16-19h15m41s101
La presència de senyeres i estelades va ser aclaparadora, destacant-ne les dimensions d’algunes:
En el tram 576, a Riudellots de la Selva, veiem la senyera més gran del món, de més de 117 metres de llargada, 10.000 m2 de superfície i 1.500 kg. de pes, que només cal comparar amb les persones que formen la Via a la carretera, en primer terme de la foto, per fer-se una idea de les seves dimensions; en la segona fotografia, una estelada de 30 metres de llargada al peu de la Sagrada Família, a Barcelona.
Berà2w
En tot el recorregut es van veure i viure tota mena de manifestacions populars: esbarts, grups d’animació, corals, companyies de dansa contemporània, timbalers, grallers, gegants, capgrossos, castells, …
gos1w2 gos2w2
vaques Vallirana11-2w
… i fins i tot molts assistents es van fer acompanyar per animals dels dits “irracionals”.
 
Naturalment, socis i simpatitzants del Cercle Català de Marsella també s’hi van unir, com …
… els Calaf-Rovira, de Vallirana, al centre de la foto …

… els Calaf-Rovira, de Vallirana, al centre de la foto …

… la família Zamarreño-Beas de Premià de Dalt …

… la família Zamarreño-Beas de Premià de Dalt …

Marsella
… i el propi Cercle Català, que també en va donar testimoniatge durant la festa al parc Borély de Marsella, el passat 8 de setembre.



Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 8 / Octubre 2.013 – La moneda catalana (6) – Joan Claudi Prujà.

Les monedes catalanes (6) :

A. Ramon Berenguer IV (1131-1162) Comte de Barcelona i Rei d’Aragó.

Aquest comte va adquirir noves ciutats : Tortosa (1148), Lleida (1149), i va també expulsar de les Muntanyes de Prada als musulmans, acabant així la reconquesta de Catalunya (1153). De més encara, hàbil polític, va recollir Aragó venint del matrimoni amb Peronella, filla de Ramir el Monjo. No es coneix cap moneda que se li pugui atribuir batuda a Aragó o a Provença. Les soles possiblement encunyades a Barcelona que poden ser seves, són els diners del llir i per Girona dos diners de bust, l’un de perfil i l’altre de front.

Monedes6-01w

 
Anvers
Llir i llegenda BARCINO.
Revers
Creu sense llegenda (anepígraf)

 
Com l’anterior.

 
Anvers
anepígraf Bust diademat a l’esquerra.
Revers
anepígraf Creu a doble travesser de la qual pengen Alfa i Omega

B. Dinastia catalana. Comtes-Reis de Catalunya-Aragò.

Alfons I/II (1162-1196) i Pere I/II (1196-1213).1

El govern dels dos primers reis de Catalunya-Aragó es troba enfortit per la unió amb Aragó. El seu regnat consolida els dominis llenguadocians i Provençals. Alfons recuperà altre cop Carcassona i el Rasés, poc temps desprès, hi afegirà Besiers i Nimes. Recuperarà també el comtat de Melguell que perdrà un any més tard. El 1204, Pere I adquirirà el senyoriu de Montpeller en mullerar-se amb Maria. A Catalunya seguirà el procés d’unificació comtal amb les adquisicions dels comtats del Rosselló (1172), Pallars Jussà (1192) i Urgell (1209).

Monedes dels Reis Alfons i Pere I/II: A partir del regnat catalano/aragonès, per diferenciar el número de comte català de la xifra de rei aragonès, veure la nota 1.

Les monedes encunyades pels dos reis foren del mateix valor a Barcelona i dins el regne d’Aragó mostrant així que es podia comerciar igualment a Barcelona o a Saragossa: moneda barcelonina i que aquestes eren exactament iguals.

Alfons I/II (1162-1196):
anvers/ BARQINO …   revers/ CI.VI.RE :X :.

anvers/ BARQINO … revers/ CI.VI.RE :X :.

anvers/ REX ARAGONE…   revers/ PRO.VI.NC.IA

anvers/ REX ARAGONE… revers/ PRO.VI.NC.IA

anvers/ REX ARA GO NE… revers/ PO.VI.NC.IA

anvers/ REX ARA GO NE… revers/ PO.VI.NC.IA

anvers/ ALFOS.REX revers/ ARAGÓ

anvers/ ALFOS.REX revers/ ARAGÓ

*El diner de Barcelona amb una creu tallant llegenda d’un pes de 1 g.*La primera moneda de Provença, el diner a la mitra episcopal amb al revers una creu d’un pes de1g. *l’altre amb una efigie d’Alfons del mateix pes. El darrer diner d’Aragò d’un pes de 1,23g. Amb també una efígie però diademada a l’esquerra i al revers la creu del sobrarbe, símbol històric dels antics reis aragonesos.

Al pròxim butlletí veurem les peces encunyades per Pere I/II, el pare de Jaume 1er  el Conqueridor !

Jean-Claude Prujà


1Alfons I/II : llegir Alfons I, comte de Barcelona i II, rei d’Aragó.

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 8 / Octubre 2.013 – Lhèida. XIen Congrés A. I. Estudis Occitans

 

XIen Congrès
de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans

Del 16 al 21 de junh de 2014

Universitat de Lhèida
Occitània en Catalonha

Los estudis occitans:
de tempses novèls, de novèlas perspectives.

En 2014 lo Congrès de l’AIEO se tendrà en Catalonha. Serà donc lo premièr còp qu’aquel rescontre scientific aurà luòc dins un endrech ont l’occitan es lenga ofciala. En efièch, l’occitan es oficial dins tot lo Principat de Catalonha dempuèi 2006, e o èra a la Val d’Aran dempuèi 1990. Lhèida, que prepausa a l’ora d’ara los sols estudis occitans de l’Estat espanhòl, aurà l’escassença de venir lo ponch de rescontre dels occitanistas dins un moment estrategic, que i festejarem lo quart de sègle de l’oficializacion de la lenga occitana dins la Val d’Aran, los uèch cents ans de la Batalha de Muret (que ne finiguèt amb lo sòmi de bastir una unitat politica occitano/catalana), los cinc cents ans del Tractat del Plan d’Arrem e los sèt cents ans de la signatura de la  Querimònia, que restaquèt d’una faiçon definitiva un territori occitan -La Val d’Aran- a la Corona d’Aragon. Dins un contexte que Catalohna i agacha tornar-mai Euròpa e que les identitats se tornan a definir, lo vesinatge occitan es estrategic e ven una question de mai en mai actuala.

Los rapòrts de Lhèida e de son Universitat amb lo domeni occitan son estat totjorn constants e estreches. Istoricament, las Tèrras de Ponent son estadas un luòc de passatge entre Catalohna e Occitània, mas tamben un refugi per de nombrosos occitans pendent plusors epòcas istoricas. N’es una pròva la preséncia d’estudiants e de professors d’origina occitana dins l’ancian Estudi General. En fach, lo desvolopement bas-medieval de Lhèida s’es produch dins un rapòrt estrech amb les tèrras occitanas. La cançon Au país de Lerida nos rapèla, d’un autre costat, que quitament lo cavalièr gascon qu’inspirèt Dumas per son D’Artanhan, participèt mai tard al sètge de la vila.

Lhèida es la capitala administrativa del sol territòri occitan de l‘Estat espanhol, la Val d‘Aran. Es tanben la vila que i abotisson las aigas de la Noguèra Palharesa, la ribièra qu’es nascuda dins lo Plan de Beret, dins la comuna del Naut Aran, pas luènh de la sorsa de Garona, lo flume que se geta dins l’Ocean Atlantic a Bordèu.

Enfin, Lhèida aculhís de nombrosas iniciativas ligadas a l’occitan, no solament universitàrias, mas tanben dins los encastres dels mèdias o de l’edicion. A l’ora d’ara, la capitala interiora de la Catalohna deu èsser la vila ont se publica mai de libres en occitan en defòra del territòri occitan. Qui sap s’es per aquò que, en davançant l’istòria, l’escrivan aranés mai important, Jusèp Condò (1867-1919) comencèt a Lhèida sa carrièra literària?

Es evident que en 2014 dobrís una novèla estapa per Catalhona e per l’occitan en çò nòstre, e donc tanben per la recèrca sus la lenga e la literatura ocitanas. Es ora de far lo bilanç en çò que concernís la filologia, de saber çò qu’avèm e de far lo ponch sus mai d’una question, mas tanben de dessenhar de novèlas perspectivas per anar plan luènch dins l’avenidor.

Contacte i informació:
Càtedra d’Estudis Occitans
Plaça Victor Siurana, n°1
E – 25003 Lleida (Catalunya)
Tel: 0034 973 00 34 66
Fax: 0034 973 70 20 54
Ceo@filcat.udl.cat

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 8 / Octubre 2.013 – SUPLEMENT – Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa (II).

 

Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior (II)

Segueix en aquesta edició del butlletí INFORMACIONS la publicació de les preguntes i respostes al qüestionari que el passat curs 2012-2013, els alumnes de 4t. d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) de l’Escola Goya de Terrassa van enviar al Cercle Català de Marsella per servir de base a un treball de periodisme escolar i que publiquem extractades en diversos lliuraments d’aquest SUPLEMENT, pel que creiem que contenen d’interès social i històric.

El conjunt de totes les respostes al qüestionari ha constituït la base per construir la secció “Conegueu el Cercle” de la nostra pàgina web cercle-catala-marsella.flog.cat, on trobareu la informació que segueix i molta més, ampliada i il·lustrada amb documents i altres testimonis gràfics.


Escola Goya: Quantes persones formen el Cercle? De quines edats?

Cercle Català de Marsella: A finals de l’any 2.012, comptabilitzàvem 143 socis. La majoria resideixen a Marsella, però en tenim d’escampats arreu del Departament (equivalent a la Província), uns quants per tot França i alguns a Catalunya. Les edats oscil·len dels 25/30 anys, fins a la nostra degana que en té 97. Cal remarcar que la gran majoria són jubilats, puix aquesta fracció de la societat té mes lleure per a dedicar-se a l’associacionisme i al voluntariat. Per exemple, en el si del Consell directiu, compost de 13 membres, no més n’hi ha tres que encara treballen. Els altres gaudeixen d’una jubilació ben merescuda. La composició és de 7 dones i 6 homes. Entre les dones tenen els càrrecs de Vice-Presidenta, Secretària i Tresorera.

Escola Goya: Tots els integrants són catalans?

Cercle Català de Marsella: No, el Cercle no és una secta, ni tampoc un lloc reservat al comunitarisme. Cert, la base fonamental és catalana, però al mateix hi acudeixen i en són socis, molts amics o admiradors de Catalunya, puix a través de les nostres activitats (cursets de català, de sardanes, conferències, presentació d’autors catalans, etc.) hi troben resposta a les seves inquietuds.

Escola Goya: Als vostres orígens, amb quins recursos comptàveu?

Cercle Català de Marsella: Al començament i fins l’arribada de la democràcia a l’estat espanyol, la base econòmica sempre foren les aportacions dels socis, quotes, donatius, subscripcions, i també els beneficis resultants de les festes i altres activitats lúdiques (representació d’obres de teatre, vetllades de ball, excursions, etc.).

Escola Goya: Actualment, com es realitza el finançament?

Cercle Català de Marsella: Els nostre pressupost del 2.012 era de 30.000 €. El del 2.013, vist les necessitats de reduir despeses, de 27.000 €. Fins ara, el 25% del nostre pressupost (7.500 €) era subvencionat pels Serveis del Secretariat de Comunitats Catalanes, depenent de la Presidència de la Generalitat mitjançant la Secretaria d’Afers Exteriors. Cal afegir que aquesta subvenció costà molt d’estabilitzar-la, puix era força mal comprès el paper que podien jugar (i juguen) els Casals Catalans arreu del món. El Conseil Général (equivalent a la Diputació de Marsella) des d’uns quants anys cap aquí ens subvenciona amb 8.000 €. Pensem que això és la demostració de la nostra presència real en la vida cultural de la ciutat. De l’estat espanyol també hem obtingut una subvenció de 1.000 €. Ens subvencionen part de l’edició del nostre butlletí, enterament en català: ”INFORMACIONS”. Nosaltres pensem que aquesta subvenció és una manera de recuperar el que s’emporten de Catalunya. Una cosa volem que quedi ben clara. Tots els membres del Consell Directiu, i tots els que col·laboren a les diferents activitats, són voluntaris. No es paga cap salari.

Envia un comentari

Nº 7 / Setembre 2.013 – PORTADA

SUMARI


Notícies i calendari.
En el centenari de Joaquim Amat-Piniella.
Patrimoni de la Catalunya Exterior. Buenos Aires.
La Cadena Humana (11 de setembre del 2013).
Any Estellés. Universitat d’Alacant.
M’aclame a tu. Poema de Vicent Andrés Estellés.

S U P L E M E N T

qüestionari de l’escola goya de terrassa (i)

Pel qui té gana, les pedres li semblen pans

 

APOLOGIA DE L’EMPORDÀ
(fragment)

Ah! Una cosa em manca dir,
si no ho digués fora ingrata:
que aquesta terra tan neta,
tan companyona i tan franca,
tan oberta i tan precisa
de la qual sóc sobirana;
aquest be de Déu de camps,
de prats, de boscos i platges,
d’oliveres i xiprers,
vinyes, canyers i pollancres,
no és més que un petit ramell
d’un més alta garlanda;
un estel que no lluu sol
dins d’una gran estelada,
sinó una terra entre terres
com ella ben cisellades
on es conjuga un sol Verb,
un sol Verb i quatre barres;
i on s’ajunten tots els Vents
i tots els Vents s’agermanen:

(tots els vents, per dir-ho així:
de fet no pas més de quatre).
Vent de Llevant, de Ponent,
Migjorn i jo, TRAMUNTANA!
que això és el meu Empordà
on jo tinc casal i estada:
una planura que és filla
de Catalunya que és Mare…!

I ara sí que Adéu-siau:
Déu vos dó salut i pau…!!

Albert Serrano i Delclòs
« El Poema de l’Empordà » La cançó del vent
Carles Vallès –Editor- Figueres 1985

 

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari

Nº 7 / Setembre 2.013 – Notícies i Calendari

 

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ!

Què passa al Cercle Català de Marsella?
Obriu l’ull! Nou lloc per a trobar-nos!
Aneu a:

També podeu anar a:
                  prouvènço-informations

Les Publicacions de la Universitat de València, han editat l’obra de l’historiador Jordi Guixé «La República perseguida». Un treball de recerca, molt documentat, de com els assassins franquistes perseguiren als republicans espanyols en terres de França, amb la complicitat de les autoritats franceses de l’època.

En Narcís Falguera, President de «Amicale des Anciens guérrilleros espagnols», soci del Cercle Català, ha estat condecorat amb la Legion d’Honneur de la República francesa, per la seva coratjosa participació en la lluita contra els nazis.

França ocupa el tercer lloc en quant a turistes que visiten la Pell de Brau. Prop de 9 milions de francesos han vingut el 2012. Dels quals 3.800.000 a Catalunya (+8%); 677.000, País Valencià (+23%); 485.000 Balears (+14%) i 560.000 (-2%) Madrid.

Les edicions Trabucaire acaben de publicar el treball d’Alexander Allan, professor emèrit de la Universitat Columbia (Nova York) i de la seva esposa Sonia “La Catalogne, une nation deux Etats” Un treball remarcable sobre una societat en ple canvi.

Entre les activitats del MUCEM 2013, a finals de juny fou presentat el treball històric d’en Gerard Malgat «Gilberto Bosques  La diplomatie au service de la liberté». Un llibre consagrat a explicar com el cónsul de Mèxic aconseguí salvar milers de republicans espanyols i catalans dels camps francesos i de les urpes dels nazis. El trobareu a la llibreria del nostre amic Aubergy, «L’Atinoir», rue Barbaroux.

CALENDARI DEL MES

DIMECRES, 18
Inici dels Cursets de Català
Primer Curs, de les 16:30 h. a les 18 h.
Segon Curs, de les 18 h. a les 19:30 h.
Cité des Associations
93, La Canebière

DIVENDRES, 6
Avinyó
Maison-Manon
Théâtre du Cloître

A les 14 hores 30
Col·loqui
Els comtes catalans de Provença

DIUMENGE, 29
M A R S E L L A
Dinar de tornada de vacances
En temps oportú rebreu el programa

DIUMENGE, 8
M A R S E L L A
Parc Borély
V I V A C I T É

Festa de les Associacions de Marsella
El Cercle hi tindrà parada

DIVENDRES, 27, DISSABTE, 28
I DIUMENGE, 29

M A R S E L L A
Al Port Vell
Presència de Catalunya

No deixeu de visitar-lo
Animacions infantils, jocs, concursos, concerts i molt més!
www.enviedecatalogne.fr
www.catalunya.com

M A R S E L L A

Dimecres, 11 de setembre del 2013

Festa Nacional de Catalunya

Recepció oficial a les 6 de la tarda

Cité des Associations
93, La Canebière (Espace Rencontres)

 

* * * * *

Donatius rebuts: Fernande Rainieri, 20 €; Estrella Massip, 10 €; Mònica Serra, 5 €; Joan Allier, 30 €; Raymonde Ardoin, 30 €.

* * * * *

Els nostres dols: A mig juny ens deixava en Joan Pujol. A la seva esposa i a tots els seus, els hi fem arribar tota la nostra estima i el més sentit condol.

* * * * *

Per ecologia, per economia, voleu rebre el nostre butlletí per correu electrònic? Feu-nos-ho saber! Feu clic aquí!

* * * * *

Publicat dins de Noticiari 2013 | Envia un comentari