Nº 10 / Desembre 2.013 – Decidir-ho tot, també a la U.E. – Salvador Milà.

 

Decidir-ho tot, també a la U.E.

SalvadorMila1

Salvador Milà
Diputat per ICV-EUiA al Parlament de Catalunya

Feia temps que la Unió Europea (U.E.) no estava tan present en el debat polític i en les converses més “a peu de carrer” a casa nostra. Va haver-hi un temps en què de la Unió Europea venien bones notícies; malgrat fos en un marc econòmic evidentment capitalista, arribaven  directives i diners per millorar barris i ciutats, per fer carreteres i trens (per bé que aquí es destinessin de vegades a projectes de tan poca rendibilitat social com l’AVE o a autovies que dupliquen autopistes), per a l’abastament i el sanejament d’aigües,  per a la formació professional, per a la reconversió de sectors econòmics, per ajudar els nostres pagesos, per  protegir el medi ambient,  per  a polítiques socials.

Des que va esclatar la bombolla especulativa la U.E. s’ha convertit en un instrument per imposar polítiques antisocials, de retallades compulsives de sous i de despeses socials, educatives i sanitàries, per negar crèdits a les petites i mitjanes empreses que han de tancar, mentre  es destinen ingents recursos públics i els crèdits del Banc Central Europeu (B.C.E) a salvar els bancs i a garantir  capitals i  interessos dels grans inversors.

Cal recordar que són els caps d’Estat i de govern dels estats membres de la U.E, i especialment de la zona de l’euro els que en definitiva decideixen aquestes polítiques antisocials que tot seguit apliquen  amb entusiasme mal dissimulat als seus països, com si ells no hi tinguessin res a veure, com si no hi hagués cap alternativa, amb l’excusa hipòcrita que aquestes són les polítiques europees”.

En el cas del procés engegat pel poble de Catalunya per exercir el dret a decidir el seu futur, inclosa la constitució del nostre país com un “nou estat d’Europa”, la U.E –  s’ha convertit en el gran espantall que branden el govern espanyol, el PP, el PSOE i tots aquells que també a Catalunya volen impedir com sigui l’exercici del dret d’autodeterminació, amb l’amenaça d’exclusió de Catalunya  de les institucions europees.

Aquells que a Catalunya volem unir en un sol  paquet el dret a decidir el nostre futur  nacional amb el dret a canviar radicalment les polítiques econòmiques, socials i ambientals que ens estan portant al desastre, cal que fem front a aquesta barroera instrumentalització de la U.E.  que ens la presenta com si fos ella la que ens imposa tots els “mals” que, en el fons, tan bé van als que avui manen a Catalunya i a Espanya per carregar-se l’estat del benestar, acabar amb els drets socials i laborals, privatitzar els béns i els serveis públics i  bloquejar els drets nacionals.

És cert que aquestes són les polítiques que imposen les forces polítiques que ara governen a la majoria dels estats europeus i, per tant, també al Consell Europeu i a la Comissió Europea, però també és cert que des de la U.E. es poden fer d’altres polítiques, que es pot donar un mandat diferent al Banc Central Europeu,  plantar cara al Fons Monetari Internacional i imposar regles als mercats, sense esperar a introduir canvis substancials als tractats constitutius i de funcionament de la U.E. No oblidem que els tractats europeus diuen que són “els pobles” que fan la Unió i  els que fixen  objectius de cohesió social, d’igualtat entre les persones, de solidaritat, de plena ocupació i treball digne,  d’equilibri territorial i  de qualitat ambiental, molts de quins objectius  estan sent posats en qüestió per les polítiques actuals.  

És per això que no podem deixar la U.E. en mans d’aquells que no creuen en els seus veritables objectius, sinó que la  instrumentalitzen per imposar polítiques que van en sentit contrari. Des de Catalunya hem de fer de les properes eleccions al Parlament Europeu una ocasió per  començar a decidir com volem que sigui la U.E., tant dels del punt de vista econòmic i social, com des del punt de vista institucional: una Unió Europea que reclami als estats, començant per l’estat espanyol, el respecte als processos democràtics de decisió dels seus pobles. En aquesta doble batalla no estarem sols, cada vegada són més les forces polítiques europees que s’estan comprometen en el mateix sentit. El  Parlament Europeu que surti de les eleccions del maig del 2014 ha de ser l’expressió clara d’aquesta majoria social i política per decidir-ho tot, si això s’aconsegueix, serà més fàcil canviar governs i canviar  polítiques a Espanya, a Catalunya i arreu.



Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *