Nº 10 / Desembre 2.013 – SUPLEMENT – Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa (IV).

Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior (IV)

Continuem en aquesta edició per internet del butlletí INFORMACIONS la publicació extractada de les preguntes i respostes al qüestionari que el passat curs 2012-2013, els alumnes de 4t. d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) de l’Escola Goya de Terrassa van enviar al Cercle Català de Marsella per servir de base a un treball de periodisme escolar, pel que creiem que contenen d’interès social i històric.

El conjunt de totes les respostes al qüestionari ha constituït la base per construir la secció “Conegueu el Cercle” de la nostra pàgina web cercle-catala-marsella.flog.cat, on trobareu la informació que segueix i molta més, ampliada i il·lustrada amb documents i altres testimonis gràfics.


Escola Goya: Com us vau donar a conèixer a la societat francesa? I actualment?

Cercle Català de Marsella: Cal precisar diferents etapes. La primera, fins el 1926, és la de reagrupament de les famílies. La coordinació i relació de la vida dels catalans. El Cercle és, de fet, un reproducció dels Ateneus Obrers i Populars de finals del segle XIX i començaments del XX a Catalunya. Tot seguit es crea un grup teatral, amb obres d’una càrrega social ben determinada. Es representen les obres d’Àngel Guimerà, Santiago Russinyol, Ignasi Iglésias. També es  crea una Coral, amb les mateixes característiques. En el seu programa sempre hi han figurat tres cançons. “Els Segadors”, “La Marsellesa” (versió catalana d’Ignasi Iglesias) i “ La coupo Santo”, l’himne de la Provença. Aquesta coral funcionà fins ben entrats els anys 1980, on faltats d’un director, es deixà l’activitat.

La segona etapa cal situar-la a partir del 1926. Amb els fets de Prats de Molló, protagonitzats per en Francesc Macià, Catalunya és notícia. El Cercle pren posició a favor d’en Francesc Macià, recollint diners per tal d’assegurar la seva defensa en el procès que se li fa a París i entra en relació amb els diferents grups occitano/provençals de la vila. A partir del 1931, aquesta relació s’intensifica. Hem trobat un telegrama, signat per diferents intel·lectuals occitans en data del 24 d’abril del 1931, adherint-se a la República Catalana proclamada per en Francesc Macià. I aquí s’inicien unes estretes relacions amb Catalunya. L’Ajuntament de Marsella, amb una forta delegació de provençals i catalans seran rebuts a Barcelona, del mateix que l’Alcalde de Barcelona, Jaume Ayguader, serà rebut a Marsella. Més tard serà en Ventura i Gassol, Conseller de Cultura que visitarà la ciutat.

Aquestes relacions seran a la base de la solidaritat del poble de Marsella amb Catalunya en el curs de la guerra d’Espanya (1936/1939). Amb els diferents grups occitano/provençals de Marsella i, en general de tota la Provença s’organitza un Comité d’Ajut als intel·lectuals catalans. Es recullen diners que es transformen en paquets de queviures,  que són enviats cada setmana a la seu de l’Associació d’Intel·lectuals catalans de Barcelona. Tota la logística va a càrrec de la gent del Cercle Català. Aquesta acció es continuarà en el moment de l’exili de milers de catalans el febrer del 1939. Alguns podran arribar fins a Marsella. Aquí s’els ajuda, acollit-los, protegint-los.

El començament de la II Guerra Mundial ho estroncarà tot. El Cercle serà tancat el 1942 per les autoritats franceses de Vichy amb el vist i plau dels ocupants Alemanys. El local del Cercle serà saquejat i no hi deixaran res.

No serà fins el mes de març del 1945 (la guerra acabarà el mes de maig del mateix any) que en motiu de l’Aniversari de la mort d’en Frederic Mistral, premi Nobel de Literatura per la seva obra “Mirèio”, provençals i catalans es trobaran de nou al peu del monument al poeta i escriptor que hi ha als Jardins del Palau Longchamp. La coral del Cercle hi interpretarà les tres cançons abans esmentades.

I aquí començarà una tercera etapa. El Cercle, amb l’ajut i colaboració dels grups occitano/provençals i altres estaments de la ciutat, començarà una tasca d’ajuda als perseguits de Catalunya, a la denúncia del genocidi cuiltural que sofreix la nostra terra, a les protestes pels consells de guerra, pels afusellaments, pels empresonaments, per les persecucions. I això fins a la mort del dictador. En el curs de tot aquest temps, acollirem a Marsella alguns catalans escàpols de les persecucions. D’aquest període s’en podria escriure fins l’alçada d’un campanar.

I la quarta etapa cal situar-la tot seguit després. Ara ja som un poble normal. Ara ja tenim un país en democràcia. El Cercle, pensa que la nostra missió és una altra. Fer conèixer Catalunya. La seva cultura. Els seus escriptors. Els seus artistes. El seu poble. Ara ja no som la petita associació d’emigrants o de refugiats. Ara som els repesentants d’un poble de 7 milions de ciutadans amb més de mil anys d’història al darrere.

Escola Goya: El fet de parlar un altre idioma va suposar per vosaltres un problema?

Cercle Català de Marsella: Cal pensar que la gent de la nostra edat, que tingué la gran sort de seure als bancs de l’escola de la República, tots sabien, més o menys bé, el francès. Cal pensar també que a certes regions del sud de França es parla l’occità/provençal amb les seves diferents variants i que aquesta llengua té encara més similituds amb el català. I també cal tenir en compte que el català, etimològicament, és una de les llengües, junt amb l’italià, més properes al llatí. Posaré uns quants exemples:

Català Francès Castellà

Occità Italià
Finestra Fenêtre Ventana Fenèstra Finestra
Genoll Genou Rodilla Genolh Ginocchio
Taula Table Mesa Taula Tavolo

Si el que només parla una sola llengüa, com el castellà del centre de la taula, va a qualsevol columna de la seva dreta o esquerra, segur que es perd. Els de les quatre columnes exteriors, sigui a la dreta o a l’esquerra, s’entendran sempre, si hi ha una mica de bona voluntat.

Als ximples que ens volen “españolizar”, cal dir-els-hi que totes les espècies en perill cal protegir-les, si no, es pot arribar a perturbar l’ordre biològic del planeta.

Ens és difícil compendre aquells que no volen que els seus fills aprenguin el català. Una llengua, sigui la que sigui, és patrimoni de la humanitat i a través d’ella, si saps buscar, trobes les relacions d’una amb l’altra. Sempre recordaré les paraules de la meva àvia: Nen, el saber no ocupa lloc !

I una llengua estrangera, moltes vegades t’ajuda a descobrir la riquesa i els orígens de la teva pròpia llengua.



Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *