La Cançó dels invadits
No passareu! I, si passeu,
Serà, damunt d’un clap de cendres.
Les nostres vides les prendreu,
Nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
No passareu!
No passareu! I, si passeu,
Quant tots haurem deixat de viure,
Sabreu de sobres a quin preu
S’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
No passareu!
No passareu! I, si passeu
Decidirà més tard la història
Entre el saió que clava en creu
I el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
No passareu!
A sang i foc avançareu
De fortalesa en fortalesa,
Però, que hi fa? Si queda en peu
Quelcom més fort: nostra fermesa!
Per’xò cantem: Per més que feu,
No passareu!
Apel.les Mestres
Barcelona, 1854/1936
Dissabte passat vam anar a Ners (Gard) per acomiadar-nos de la nostra estimada Pepita.
Dins del petit cementiri del poble la seva filla va fer plorar llàgrimes quan va recordar la seva vida, ella sempre alegre i disponible, i la cerimonia senzilla tal com fou va acabar amb»el Cant dels Segadors» sota un cel una mica cobert pero amb un raig de sol!
Un moment molt emotiu per a nosaltres!
Colette i Simone