Nº 3 / Març 2.013 – Una llengua íntima – Publicat al diari AVUI


 

Una llengua íntima

Els pares decideixen portar els fills a les escoles en català malgrat la poca presència de la llengua als carrers de la Catalunya Nord.

El francès és la principal llengua de relació també entre els escolaritzats en llengua catalana.

Els alumnes que continuen l’aprenentatge sovint aspiren a estudiar al Principat.

Només el francès és oficial”, insisteix un alumne del liceu Aristides Maillol de Perpinyà.

«La visió del sud sobre l’ús del català aquí sempre ha estat falsa, perquè voleu retrobar els mateixos models que teniu allà. Aquí vivim amb un altre xip, és un altre model. El català és una llengua íntima, viu en les famílies, és a dir que no surt sistemàticament al carrer i això fa una distorsió entre la percepció que es té de l’ús i l’ús real», així s’expressa el professor de català al liceu Aristides Maillol de Perpinyà, Lluc Bonet, quan és preguntat sobre l’ús del català a la Catalunya del Nord. De fet, però, hi ha una premissa clau en aquest debat: el català en aquest territori no és llengua oficial. Per Elena Gual, la directora de l’escola Arrels de Perpinyà, «en 30 anys d’escola catalana» no es pot canviar un procés de 300 anys» i afegeix: «És un miracle que, 350 anys després, encara hi hagi gent que parli català aquí».

Dins d’aquest panorama, destaca que, durant el curs 2010-2011, 13.750 alumnes han rebut ensenyament en català a la primària i a la secundària. «Hem d’intentar una certa continuïtat en la nostra llengua» afirma Jocelina Benet, mare d’un alumne de l’escola Arrels, mentre que un grup d‘escolars l‘envolten al pati. Els nens i nenes juguen i es relacionen en francès, però, quan els preguntem si parlen català, tots responen que sí amb tota la normalitat del món: «Jo parlo el català d’Espanya, la meva àvia parla espanyol i també parlo espanyol i el català normal», diu satisfeta una nena de família gitana. Al seu costat, dues companyes més d’uns sis anys: una explica que quan sigui gran vol treballar al zoo i l’altra ser periodista.

Jocelina Benet introdueix també un altre factor destacat en l’ensenyament del català a la Catalunya Nord: «Tota aquesta mainada a l’escola vol dir que molts pares es fan la pregunta de què poden fer perquè la llengua sigui utilitzada». La directora d’Arrels descarta que els pares vulguin portar els fills a l’escola perquè pensin que hi ha menys d’immigració: «D’immigració n’hi ha», i així els ho fa saber en l’entrevista personal que té amb els pares durant la pre-inscripció. Amb vista al curs 2011-2012, les sol·licituds ja superen l’oferta en el que és l’únic centre públic a la Catalunya Nord on hi ha immersió en català. Des de l’àmbit privat, el director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, sosté que des de l’inici, el 1976, quan l’ensenyament del català «semblava una bogeria per tot el món polític i cultural del país, s’ha pogut demostrar que el fet d’estudiar català no perjudica gens, fins i tot al contrari, el coneixement del francès»

Per Cristià Martínez, director pedagògic del col·legi Comte Guifré, «el mètode d’immersió garanteix i té demostrada la seva viabilitat al Principat, i també pensem que en altres països de parla catalana».

La decisió dels pares de portar els fills a rebre educació en català és un factor important, però també ho és, assegura Lluc Bonet, que aquests nens i nenes, un cop ja adolescents, decideixin continuar l’aprenentatge. Al liceu Aristides Maillol, set alumnes de primera general bilingüe han escrit una novel·la curta, El paio del Call, guardonada en la Nit de Sant Jordi d’Òmnium Cultural a la Catalunya Nord amb el premi Joves Escriptors. «Faig català per estudiar a Girona a la Universitat, explica Marie Authier, una de les alumnes». «Em considero català abans tot i s’ha de continuar de donar i aprendre el català a altres generacions i guardar la cultura», remata Joan Baylac-Suàrez, un altre estudiant que recorda que «només el francès és oficial» i que veu que una de les sortides és anar a estudiar a la Catalunya del Sud. Ja siguin adolescents o més petits, quan surten de l’escola, entre ells parlen francès. «Sí et vols integrar a Perpinyà o al sud de França, has de parlar francès», apunta Robin Brymer, una noia d’origen anglès que amb un català perfecte afegeix: «La cultura catalana és molt antiga, té arrels que vénen de molt lluny».

El futur, al món associatiu. La continuïtat de l’ús del català requereix una xarxa social on l’ús de la llengua sigui habitual. En aquest sentit, a la Catalunya del Nord han aparegut en els darrers temps entitats que potencien la cultura catalana des d’un compromís amb la llengua, com són, Aire Nou de Bao o els Castellers del Riberal. També la USAP destaca pel seu suport al català.

U.C. / J.P. – Publicat a l’AVUI

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *