Nº 3 / Març 2.013 – La moneda encara no catalana (3/4) – Joan-Claudi Prujà


 

La Moneda encara no Catalana (3/4)

El cicle Visigot

Quan Roma no pogué resistir a la pressió dels pobles «bàrbars» tingué d’establir tractats amb alguns d’ells. Els Visigots, poble germànic establert en el baix Vístula foren un dels que aceptaren un dels pactes des del 322 i foren admesos com a federació dels romans. L’any 418 obtenen d’Honori el dret d’establir-se al sud de la gal·lia amb capital a Tolosa. D’aquí actuaren amb els Romans contra altres «bàrbars». L’any 472, entren a la Tarraconense en temps d’Alaric II. Han ocupat aquesta zona de 484 a 507 i els atacs dels francs faran que el domini visigot s’acabi establint a la península ibèrica. Al 555, la capital passà a Toledo. Les terres catalanes a on varen emetre moneda, foren actius però amb emissions poc nombroses: Barcelona, Girona, Roses, Tarragona, Sagunt, Tortosa i Valencia.

01-Visigodes-wtranspa02-Barcino-w

03-Gerunda-wtranspa04-Dertosa-w

Malgrat la dificultat de proveir-se d’or, encunyaren monedes amb l’emissió del divisor més petit del solid bizantí: el Triens d’or. Seguint els patrons monetaris de l’Imperi Bizantí, encunyat dins un aliatge d’or i d’argent valia un terç de solid! la moneda portava a l’anvers el cap i el nom llatí del rei i al revers el cap o la creu, amb la marca del taller. Les lluites interiors faran que els visigots siguin derrotats completament pels àrabs a l’any 711, nous invasors que conquereixen la Península i encara més enllà dels Pireneus!

La conquesta musulmana

Hispània passa així a ésser una província de l’Imperi sarraí. Mes de 700 anys seguirà l’història de la Península i la seva estada es pot dividir en tres períodes: l’Emirat 711 al 756, el Califat 756 al 1031 i, el tercer, els Regnes de Taifas de 1031 al 1492 amb la presa de Granada iniciada pels Reis Catòlics, marca la fi de la Reconquesta. Les revoltes asturianes i l’acció dels Carolingis a Navarra, l’Aragó i a Catalunya ha permès l’estabilització del domini sarraí. Dividim dues zones en la circulació monetària a Catalunya, amb les terres de Tarragona que foren un espai de separació entre moros al sud, i cristians cap a la Marca Hispànica al nord! Tortosa fou del primer moment de la invasió sarraïna del domini d’aquests i al monetari circulant, eren peces de tots els invasors anteriors (sestercis, asos, triens i altres sous). Els àrabs encunyaren monedes d’or, d’argent i de coure per al comerç amb els cristians! Ramon Berenguer I fou un dels comtes que emetia moneda de tipus sarraí. Al pròxim article veurem les nostres estimades monedes catalanes!

05-Tortosa-wtranspa06-BarcelonaComtal-w

07-Mallorca-wtranspa08-MancusBarcelona-w

09-BilloMallorca-w

Jean-Claude Prujà.

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *