Nº 7 / Setembre 2.013 – En el centenari de Joaquim Amat-Piniella

 

Joaquim Amat-Piniella

En ocasió del centenari del seu naixement

portada_gran

Joaquim Amat-Piniella veié la llum a Manresa el 22 de novembre del 1913. Morí a l’Hospitalet de Llobregat el 3 d’agost de 1974. No pogué conèixer l’arribada de la democràcia. Fou un escriptor i polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.

Féu els estudis de primària amb els seus pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, parella d’una extraordinària formació intel·lectual. Ja de ben jove participà en múltiples activitats periodístiques, culturals i polítiques de Manresa. En proclamar-se la República, Amat, amb només 17 anys, visqué intensament aquells anys de reconstrucció nacional i de revitalització cultural. Durant el període de la Segona República Espanyola duu a terme una activitat cultural i periodística, esdevé escriptor i actiu dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya. Durant un temps, ho compagina amb la de secretari personal de l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas.

L‘inici de l’etapa revolucionària, el 19 de juliol del 1936, suposa per Amat haver d’intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d’enderroc.

Es va fer voluntari de l’exèrcit republicà i va lluitar al front d’Andalusia durant la Guerra Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat al camp d’Argelers i el de Sant Cebrià de Rosselló, i després fou mobilitzat com a treballador forçós de la «IX Companyia de Treballadors Estrangers» a Lorena, prop de la línia Maginot.

El juny del 1940 fou fet presoner per l’exèrcit alemany i mesos després deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen i a d’altres de la ribera del Danubi, on hi romangué durant gairebé cinc anys, fins que el camp ve ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors passà un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofità per escriure l’obra K.L.Reich, gran novel·la èpica, gairebé autobiogràfica del que patí Amat-Piniella en un camp d’extermini nazi.

A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l’ostracisme. De fet la seva obra no serà publicada fins l’any 1962. El mateix any, conjuntament amb altres companys ex-deportats, fundà l’Amical de Mauthausen.

A més d’aquesta obra, fonamental per comprendre el sistema repressiu nazi, és autor del poemari Les llunyanies (1940-1946), escrit integrament dintre del camp de Mauthausen (Àustria). És autor també de El Casino dels senyors (1956), Roda de Solitais (1957), La pau a casa (1959 i La ribera deserta (1966), d’evident regust existencialista.

El 1997, David Serrano Blanquer presentà la seva tesina sobre l’edició autocensurada quan localitzà un exemplar de K.L.Reich, segons la versió que hauria editat el 1946. I posteriorment el 2003 presentà la tesi sobre l’autor amb el títol: La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella, que es recollí en part a L’Hora blanca: L’Holocaust i Joaquim Amat-Piniella, (Ajuntament de Manresa 2004).

Cal llegir l’obra d’en Joaquim Amat-Piniella. Sobretot en aquest moments en que certa gent honora als mercenaris de la “División Azul” que amb l‘uniforme de l’exèrcit alemany, combateren sota les ordres d’Hitler i el seus criminals de guerra. Ara més que mai és necessari saber qui és qui.

Més informació a: http://www.memoria.cat/amat/

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *