Nº 8 / Octubre 2.012 – PORTADA

Noticiari i calendari.
Imatges de la Catalunya d’avui. Àngel B. i B.
Llengües de pell dura. InfoMigjorn, Avinyonet de Puigventós.
Prada, Universitat Catalana d’Estiu.
I, ara què? Francesc Panyella i Farreras.

S U P L E M E N T

Els oblidats de la deportació. Francesc Panyella i Farreras.

BOSC CREMAT

Qui faria sentir el gran crit sense veu de la saba?
I com puc, sense flames enceses, parlar-vos del foc?
Parlar-vos dels braços dels arbres, tan vius com els nostres,
Ferits per mil llengües d’incendi, del cos que s’esquinça,
Collat a la terra que el plora, negrós i ofegat?

Heu calat foc al bosc i la son no us deserta.
Homes moriren, i infants, i ho mireu amb ulls freds
Entre el plany d’agonia dels arbres.
Bellíssima em sembla la serp escamosa que no espatlla l’herba,
Si la comparo amb la nàusea dels vostres passos furtius.

Però, a tots els qui aneu amb cor net a l’arbreda,
El vent remorós també us parla, i esment us demana
La genteta del bosc: l’esquirol de gran cua
I l’esquívol conill, i el miracle del bru rossinyol,
La llavor que vol nèixer i l’olor dels timons, i el florit romaní.

Ja comença l’estiu, i la gran por dels boscos. Penseu-hi,
En les hores suaus de tardor, quan els camps altre cop han fruitat:
Que hi trobaríem si es tornés arna i desert? Els boscos els guarden
I criden la pluja amorosa amb fullosos dits.
Feliç el qui els salva i ens serva la seva ombra amiga,
I lluita la vil escomesa dels seus assassins.

Maria Àngels Anglada

Aquest poema ens ha estat enviat per Míriam Lladós, de Soca Rel de l’Empordà, resident a la vila d’Agullana, poblet que fou afectat pel foc de juliol. Ella i el seu equip ens reberen per l’exposició «90 anys del Cercle Català», en el marc dels actes commemoratius de l’exili del 1939.