Nº 9 / Novembre 2.012 – La catalana Mare de Déu del Patrocini, és una Verge marsellesa – Francesc Panyella i Farreras


 

La catalana Mare de Déu del Patrocini,

és una Verge marsellesa

Ha estat en el marc de les nostres activitats cara a fer conèixer la tasca que es realitza des de l’exterior per fer conèixer Catalunya, que m’he topat amb un bocí de la història de la nostra terra que m’ha fet descobrir un altre dels lligams d’aquesta amb la ciutat de Marsella.

Fer clic per ampliar la imatge

Mare de Déu del Patrocini,
la Verge marsellesa.

això ho dec al cardoní Gervasi Arnaste, professor del seu estat, que viu per les terres del Llenguadoc i que ens posà en relació amb l’Ajuntament de la vila de Cardona i d’una manera ben precisa amb el senyor Ferran Estruch, alcalde de la mateixa. Es tractava de portar a terme l’exposició amb els 22 quadres que expliquen els 90 anys de la història del Cercle Català de Marsella, en el curs de la Festa Major de la Vila, que té lloc el mes de setembre.

Rebèrem el programa de la Festa Major, en el qual entre les moltes activitats i un bon bocí dedicat a la història de la vila, s’anunciava l’exposició, i fou en aquest programa que vaig descobrir que la verge que es venera a la parroquial de Sant Miquel i de Sant Vicenç, la Mare de Déu del Patrocini, és originària de Marsella.

He trobat els goigs què es canten a la Mare de Déu del Patrocini. Ignoro si han estat actualitzats, puix l’ortografia és fabriana i tot dóna a pensar que foren escrits (o modificats) en el curs de les primeries del segle XX. Heu-ne aquí algunes estrofes:

…Si per temps foreu francesa
i aixopluc de bergantins,
ja’n fa més que sou princesa
de la llar dels cardonins…

…Quan retuda veu Marsella
nostre gran senyor feudal,
li semblàreu una estrella…

…Ja de França vos allunya
Folc primer en son vaixell,
però us porta a Catalunya
i a redós de son castell…

…Dels Cardones que floriren
foreu sempre ric tresor,
tots els comtes vos ofriren,
bons guerrers, espasa i cor…

…Si qui us aima arreu blasona
de ser vosta esclau fidel:
Patrocini de Cardona,
siau nostre blanc estel!

Aquest goigs, com molts altres que es canten per aquestes terres de Déu, resulten una manera molt bucòlica i fantasiosa d’explicar o interpretar la «història»

Sortosament hi ha l’altra història, la dels fets reals. I aquesta; d’una forma concreta ens porta devant de la realitat i els orígens de la Mare de Déu del Patrocini, que no era francesa, per començar, sinó provençala i marsellesa, filla dels feus dels Comtes de Provença, regits en aquell moment, per Violant d’Aragó, vidua de Lluís II de Nàpols i d’Anjou i filla de Joan I El Caçador. Les cròniques de l’época ens porten a pensar que ornava l’entrada de la Porta Reial de Marsella que es trobava al Port Vell de la ciutat. Penso que la precisió dels orígens de la Verge del Patrocini és necessari. Us imagineu trobar un escrit sobre la nostra «Moreneta» dient-nos que és «española»?

I aquesta Verge, com les cadenes del Port Vell, que protegien la ciutat i que es troben exposades al Miquelet de València o les restes mortals de Sant Lluís, bisbe de Tolosa i patró de la ciutat de Marsella, formen part dels tresors que foren emportats (robats?) en el curs de l’atac de Marsella per les forces d’Alfons el Magnànim el 23 de novembre del 1423 i del consegüent saqueig que durà tres dies i tres nits. Hi ha constància que s’emportaren moltes més coses en el curs del saqueig: joies, diners, etc. També s’emportaren els Arxius de la ciutat. La gent que guerrejava per aquells temps, noble o soldat ras, no tenia massa escrúpols a l’hora d’anar per feina.

El comte Joan Ramon Folc I, és l’hereu d’Hug Folc II i la seva segona esposa Beatriu de Luna, emparentada amb els Luna. A la mort de Joan el Caçador, forma part de l’expedició que va fins  Sicília a buscar el germà del rei, el que esdevindrà Martí I l’Humà. Poc després de l’intronització del rei, serà nomenat Almirall, en substitució del seu pare.

La posició dels Cardona resultarà força fluctuant en el curs de l’interregne. Partidaris del pretendent de la branca de Marti I i dels Luna, es decantaran ben aviat pel camp del Comte d’Urgell i després del Compromís de Casp, clarament al costat dels Tràstamares.

Aquesta adhesió a la nova branca castellana, els hi conservarà els seus privilegis i títols i n‘obtindran de nous, entre ells el de Comte de Prades. Com a Almirall, el comte de Cardona acompanyarà a Alfons el Magnànim en totes les seves expedicions pel Mediterrani. Entre aquestes hi ha l’expedició feta per tal d’assegurar el domini que la Corona té en aquest mar. En la que salpen dels Alfacs el maig del 1420 i que els portarà a «posar ordre» a Calvi, a l’illa de Corsa; a Càller, a Sardenya; a Palerm i Messina al Regne de Sicília i la posterior arribada a Nàpols per reforçar les tropes catalanes enfront dels Comtes de Provença, pretendents a ser reis d’aquell territori. D’aquí salparen amb el propòsit que al retornar cap a Catalunya, es pararien a Marsella per tal d’escarmentar la ciutat de la qual sortien les naus que els hi disputaven el domini del Mediterrà.

Les naus catalano-aragoneses es concentraran poc a poc a les illes que hi ha davant de Marsella. Les illes «du Frioul».

I fou al caure de la tarda del 23 de novembre del 1423 que s’iniciarà l’atac.

L’estat major de l’estol català s’instal·larà al promontori que avui es coneix pel nom «le Pharo» des del qual es domina tota la ciutat i d‘una manera molt precisa, l‘entrada del Port Vell. L’Almirall Joan Ramon Folc I, fa costat al rei Alfons el Magnànim en la direcció de les operacions.

Quan arriba l’hora del repartiment dels béns presos, si seguim les estrofes dels goigs ens assabentarem que al comte cardoní, la visió de la Verge li va causar un impacte extraordinari.

…li semblàreu una estrella
que florí sobre un portal
Joan Ramon arreu pregona
que heu ferit son cor fidel.

Patrocini de Cardona

Pels temps que ens toca viure avui, que no són pas de flors ni de violes, potser sí que ens haurem d’adreçar, al cap i la fi, a la Verge de Cardona, francesa, catalana o marsellesa:

Patrocini de Cardona
Siau nostre blanc estel!

Francesc Panyella i Farreras

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *