Nº 10 / Desembre 2.012 – XXIV Premis Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols

 

XXIV Premis Josep Maria Batista i Roca
Memorial Enric Garriga i Trullols

Deu premiats, catalans i catalanòfils residents a l’exterior dels Països Catalans, han estat distingits amb el XXIV Premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga i Trullols, guardó d’atorgament anual instituït i convocat per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) per reconèixer la tasca que duen a terme els catalanòfils i els catalans de fora per mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement  dels Països Catalans i la cultura catalana a l’exterior.

Guardonats d’enguany

Elvira Ballesta, resident a Brussel·les (Bèlgica); Glaudi Barsotti, resident a Marsella (Estat Francès); Carlos-Rubén Capdevila, resident a La Plata (Argentina); Josep Ligorred, resident a Mérida (Mèxic); Imma Martí, resident a Bochum (Alemanya); Alberto José Miyara, resident a Rosario (Argentina); Károly Morvay, resident a Budapest (Hongria); Claus D. Push, resident a Friburg (Alemanya); Montserrat Ranera, resident a Caracas (Veneçuela); Enric Vinyals, resident a Zuric (Suissa).

Parlament del nostre amic Glaudi Barsotti, escriptor i periodista, membre de l’Institut d’Estudis Occitans, en l’acte de lliurament dels guardons que tingué lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, el 10 de novembre d’enguany.

Senyores i senyors,

És amb gran emoció que em trobo avui a Barcelona per rebre aquest premi Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols.

Per dues raons. Primer, perquè quan era un jove occitanista, cap al 1960, vaig poder assistir a una conferència donada per Batista i Roca a Marsella i vam tenir una conversa plegats. De què vam parlar? Ja no me’n recordo… El que puc dir és que aquell esdeveniment va ser organitzat per Pèire Rouquette, occitanista i catalanista, i en aquella època president de la secció provençal de l’Institut d’Estudis Occitans. Enric Garriga Trullols, el vaig conèixer al Comitè d’Agermanament Occitano-Català: ens trobaríem sobretot a les Universitats Occitanes d’Estiu, i també en ocasió dels viatges que organitzava aquest comitè a Occitània. Segon, perquè a Barcelona hi vaig venir al setembre de 1965 i vaig ser rebut per una colla de gent simpatiquíssima. Recordo que vaig participar, voltant amb el cotxe, a la manifestació silenciosa que es feia per commemorar la presa de Barcelona per les tropes de Felip V i que, naturalment, era prohibida… Records d’un temps que ara sembla fora del temps!

Però no partia de zero: a Marsella hi havia d’altres occitanistes que també eren catalanistes, com Jòrgi Reboul, president de l’associació Lo Calèn, que havia viatjat a Catalunya el 1933 i 1934, i Guiu Martin, i és així que vaig conèixer el Cercle Català de Marsella i els seus representants, Melcior Carton, que treballava com a comptable al diari La Marseillaise, on jo hi escrivia una crònica occitana, i Francesc Panyella.

Recordo que el 1967, el govern de De Gaulle va prohibir el Cercle Català de Marsella, i amb Jòrgi Reboul, Guiu Martin i altres occitanistes, vam fundar l’associació Les Amis de la Culture Catalana, que fou el que anomenaríem la «cobertura legal» del Cercle Català! I a l’octubre de 1967 es van poder dur a terme a Marsella els Jocs Florals de la Llengua Catalana, que van ser un gran èxit. Hi havia una secció occitana. Hi vaig participar, i vaig guanyar un premi per un estudi, curtet, tot s’ha de dir, sobre « Les relacions occitano-catalanes 1931-1939 », publicat l’any següent a la revista Nous Horitzons.

I llavors… llavors… llavors vaig tornar a Barcelona just després del restabliment de la Generalitat de Catalunya i l’impressionant manifestació del Passeig de Gràcia, el 1978, quan els catalans, finalment lliures, em van acollir com un germà… I vaig tornar-hi encara, alguns anys més tard, però llavors vaig venir com a turista ! Prou! Ja he xerrat prou sobre mi, que no he vingut aquí per fer discursos, sinó per ser un testimoni de la nostra germandat. Acabo: Visca Occitània ! Visca Catalunya !

(Traducció de l’occità al català, a càrrec de Mercè Tarradellas)

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *