Nº 10 / Desembre 2012 – Salutació 11 de Novembre – Francesc Panyella.


 

Parlament del Cercle Català

en l’acte d’homenatge als combatents catalans de les dues Guerres Mundials

Els nostres primers mots seran destinats a donar les gràcies al senyor Jean-Claude Gaudin, Senador-Alcalde de Marsella i al senyor José F. Allegrini, Regidor encarregat dels Antics Combatents, que ens han permès de col·locar aquesta placa commemorativa sobre les parets d’un dels monuments més emblemàtics de la ciutat.

Volem saludar la presència entre nosaltres de la senyora Maryse Olivé, Delegada del Govern de la Generalitat a França; el senyor Enric Farreny, Vice President de l‘Amical d‘Antics Guerrillers i Maquisards republicans espanyols a França. Volem remarcar que el seu pare, fou un membre actiu dels combats de la resistència a l‘ocupant alemany a Marsella. I per últim, el senyor Joquim Arbat, soci del Cercle Català de Marsella, en representació del Consolat de l’Estat espanyol.

Sovint, molt sovint, quan es parla de les relacions entre Catalunya i Provença hom es limita a les estrofes de la Coupo Santo. Cert, les relacions d’aquest període foren molt importants, però les del segle XX han comportat un compromís essencial que avui materialitzem sobra la pedra i que deixem en herència a les generacions futures.

Al curs de la guerra 1914/1918, responent a la crida del Mariscal Joffre, fill de Ribesaltes, foren un bon nombre els catalans que s’allistaren al costat de França. Al final de la guerra, una part d’aquests combatents es quedaren a Marsella i al costat d’altres catalans, sobretot d’obrers que havien vingut per tal d’assegurar la producció a les fàbriques marselleses, fundaren el Cercle Català de Marsella.

A partir del 1939 els catalans, al costat de nombrosos republicans espanyols, prengueren part als combats per la llibertat de França, com a continuació del seu combat per la democràcia en el curs de la guerra d’Espanya.

Citarem breument alguns noms per il·lustrar les nostres paraules: Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya, detingut per la Gestapo, lliurat a Franco, serà afusellat a Barcelona el 15 d’octubre del 1940. Conrad Miret, que amb l’armeni Manouchian fou un dels organitzadors del moviment dels estrangers als rengles de la resistència francesa. Detingut a Paris per la Gestapo. Mort a mans dels torturadors. El seu germà, Josep Miret, Conseller del Govern de la Generalitat, detingut uns mesos més tard. Mort en deportació als camps d’Alemanya.

Més aprop de nosaltres. El pare d’en Patrici Segovia. Afusellat pels alemanys a Orange. Carme Boatell, detinguda a Marsella, deportada a Rawensbrück. Maria Teresa las Heras, detinguda a Marsella. El seu marit, Basili, detingut a Gardanne, deportat a Dachau.

I entre els combatents, volem citar l’Antoni Vilatarsana, president del Cercle Català, combatent amb els maquis de les Cevennes, comanats pel republicà espanyol, Cristino García que serà afusellat per Franco el 1946. L’Antoni, participà a l’alliberament dels detinguts polítics de la presó de Nimes i a la gran batalla de La Madeleine. I volem parlar d’en Victor Terrades, fill d’un dels fundadors del Cercle Català. Combatent al començament de la guerra, no acceptà mai la capitulació del Mariscal Pétain i continuà el combat a la clandestinitat i a la resistència fins el final de la guerra.

Pels primers, per aquells del 1914/1948, el gran poeta català, Appel·les Mestres, que fou condecorat amb la Légion d’Honneur per la seva tasca en defensa de la causa de França, escrigué per aquests combatents anònims, un poema èpic a la glòria del seu coratge enfront dels invasors.

No passareu
I si passeu,
Serà damunt d’un clap de cendres.
Les nostres vides les prendreu,
Mes el nostre esprit
No el podreu prendre
Per això cantem
Per més que feu,
No passareu!

Pels altres, per aquells de la darrera guerra, ignorem si coneixien la literatura francesa i en particular el poeta Paul Eluard. D’una cosa estem segurs. Amb el seu coratge, amb la seva sang, amb la seva suor i les seves llàgrimes, saberen escriure un gran mot.

Un mot que no té preu: Llibertat!

Francesc Panyella i Farreras

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *