Nº 4 / Abril 2.013 – Coses de la «España Pepera» – Francesc Panyella i Farreras


 

Coses de la «España Pepera»

El senyor Manuel García-Margallo, ministre de Relacions Exteriors del Govern de l’estat, en una roda de premsa recent, després de la reunió del Consell de Ministres, donava a conèixer les decisions preses en quan a representació internacional es refereix.

Si ens creiem el que ens diu, arribaríem a la conclusió que les comunitats (llegiu Catalunya) es gasten els diners a dojo i que cal pensar que són elles les que han portat el caos econòmic que coneixem. En un moment donat el Ministre deia: «Si una comunitat prefereix tancar ambulatoris abans que tancar oficines exteriors, serà lelectorat el que jutgi». I aquí caldria començar per demanar al nostre Ministre: quants ambulatoris s’han tancat i quantes restriccions degudes a les retallades a la sanitat s’han fet a causa de la política del seu Govern presidit pel senyor Rajoy?

I resulta més curiós quan ell mateix diu que «no se sap el número de funcionaris que hi ha a lexterior, ni el número dedificis, ni què està fent qui». Però senyor Ministre, això sí que és de la seva competència! I vostè no ho sap? Què hi fa en el Ministeri?

Nosaltres sí que li podríem dir que, amb la quantitat de «Institutos Cervantes» que hi ha escampats per tota la geografia planetària i altres brillants «Institutos» si comencéssim per posar-ho en ordre, l’Estat ja faria força estalvis. I potser no hauria d’enfocar el tancar ambulatoris, ni imposar restriccions als serveis sanitaris i, encara menys, a l’educació.

Però anem més lluny. Si bé el Ministre reconeix la capacitat de les Comunitats Autonòmes de tenir representants a l’exterior, continua dient que: cal treballar junts i com a recepta proposa la unitat com a principi bàsic i acaba assegurant que el màxim responsable serà lambaixador.

Penso que això no s’ho creu ningú. Ni ell mateix. Senyor Ministre, caldria que ens expliqués que un Partit com el seu, que es troba a la base del boicot dels productes catalans en el marc de l’estat espanyol; com representarà i vendrà aquests mateixos productes a les esferes internacionals?

Si els productes de la vinya, i en particular el cava han conquerit mercats mundials, com a resposta d’autodefensa en front del boicot peninsular desencadenat pel seu Partit, per tal de castigar als catalans en les seves pretensions d’obtenir un estatut amb més autogovern; no ha estat pas degut a la «eficàcia» dels consolats de l’estat ni de les ambaixades. Ha estat, sobretot, gràcies a l’esperit innovador de l’empresariat català i del recolzament exterior de les institucions catalanes. Més clar l’aigua.

Miri, senyor Ministre, potser sí que amb les seves imposicions podrà frenar o dificultar les activitats de les delegacions oficials que el Govern de la Generalitat té en algunes capitals ben precises. Però haurà de tenir ben clar, que el que no podrà frenar ni controlar seran les activitats de la societat civil, la d’aquests milers de catalans i catalanes i dotzenes de Casals Catalans que no necessiten ni del permís de l’Ambaixador, i encara menys del seu, per representar Catalunya allà on els hi doni la gana. També hauria de tenir clar, senyor Ministre, que de les Ambaixades i Consolats, els catalans de l’exterior ens en hem passat olímpicament, sobre tot en el curs dels quaranta anys de franquisme. I si en aquell període no els necessitàrem, ens podem passar quaranta anys més, ignorant-los. I continuarem fent el que convingui, i més si és necessari, per representar Catalunya allà on calgui i quan calgui. Els hi plagui o no els hi plagui a la genteta(1) del Partit Popular.

Ja sé que com un ciri trencat sempre ens surten (quan els hi convé) amb allò de la Constitución. Suposo que deu tenir molt poc coneixement del que diu l’apartat 3 de l’article 3r: La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio que será objeto de especial respeto y protección. 

Francesc Panyella i Farreras

 

(1) Contràriament al que es podria pensar, genteta no és un diminutiu. Correspon al mot castellà «gentuza, gente ruín».

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *