Nº 4 / Abril 2.013 – Guifré el Pilós – M. LLuïsa Pujol


 

Personatges històrics

Guifré el Pilós

Pare de la pàtria

fundador de la dinastia dels Comtes de Barcelona

Per M. LLuïsa Pujol
Periodista

Publicat al nº 27 (desembre 2.012) del Cartulari de la Catalunya Comtal

Pilos-01-w

Guifré I de Barcelona, anomenat “el Pilós”, (840-897) era fill del comte Sunifred I d’Urgell i comte de Cerdanya, i d’Ermessenda. Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, fet que inicià la Dinastia comtal de Barcelona (Guiffredus primus comes Barchinone), tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. Se’l considera fundador de Catalunya i des del 1380 se l’anomena “Pare de la Pàtria”.

Guifré pertanyia a un llinatge hispanogot de la regió de Carcassona (la tradició situa el seu naixement a l’Arrià, en les proximitats de Prades), en el Comtat de Conflent, actualment en el Rosselló. El seu pare, Sunifred I d’Urgell –a qui Carles el Calb (fill de Lluís I de França) concedí els comtats de Barcelona, Girona, Narbona, Nimes, Agde, strong>Besiers i Magalona– fou assassinat pel magnat franc Guillem de Septimània.

Guifré “el Pilós” es va casar amb Guinelda el 877. Va lluitar, al llarg del seu regnat, contra els musulmans; va dedicar-se a reconquerir, organitzar i repoblar les terres catalanes. Va iniciar el repoblament per la vall de Lord (872 a 878) i la va continuar pel Ripollès (des del 879), Osona (des del 881) i el Bages (des del 889), fins a deixar establerta la frontera amb els sarraïns al llarg de la partició d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre, i d’aquesta manera es creà el que es coneix com la Catalunya Vella. Va tenir sempre excel·lents relacions amb l’estament eclesiàstic. Va intentar independitzar els bisbats catalans de Narbona, va restaurar el Bisbat de Vic i va reconstruir el castell de Cardona.

Tanmateix, va fundar, amb la seva esposa Guinelda, els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) -on va voler ser enterrat, i s’inicià així la història del panteó dels comtes de Barcelona– i el de Sant Joan de les Abadesses (885). El seu govern va coincidir amb un període de crisi que va portar a la fragmentació de l’Imperi carolingi en principats feudals.

Pilos-05-w

Entre els anys 888-890 Guifré va tenir enfrontaments amb Sunyer II i Dela, comtes d’Empúries, els quals havien ocupat Girona i una part del comtat de Besalú i n’aconseguí l’expulsió. El 884 lluita, sense èxit, contra el cabdill musulmà Isbail Ibn Musa, instal·lat a Saragossa des del 871 i que els anys 883-884 era a Lleida. Decidit a expulsar els musulmans de Lleida, el 897 marxa amb el seu exèrcit contra el governador Llop Ibn Muhammad, però va ser derrotat i morí en la lluita. Altres fonts situen la seva mort en la Vall d’Ora en el Solsonès, on hi ha un monument dedicat a la seva figura.

Detall del Monument dedicat a Guifré “el Pilós”, a la Vall d’Ora al Solsonès.

Gesta Comitum Barchinonensium, amb la Llegenda de Guifré el Pilós ”De Guiffredo pilose”.

Gesta Comitum Barchinonensium, amb la Llegenda de Guifré el Pilós ”De Guiffredo pilose”.

La “Llegenda de Guifré el Pilós” fou recopilada per primera vegada en la Gesta Comitum Barchinonensium, crònica catalana escrita en llatí vers el 1180 pels monjos del Monestir de Santa Maria de Ripoll durant el regnat d’Alfons II d’Aragóel Cast”. Aquesta llegenda explica que la raó d’aquest sobrenom era que tenia pèl allí on els homes no acostumaven a tenir-ne, sense concretar on, de manera que, segons la llegenda, en retornar Guifré de Flandes a Barcelona disfressat de pelegrí, la seva mare el va reconèixer de seguida.

Primer comte independent de Barcelona (873-898) Guifré va ser Comte de Barcelona, Comte d’Osona, Comte de Girona (878 – 897); Comte d’Urgell i de Cerdanya (870 – 897) i Comte de Conflent (896 – 897).

Segell editat a la Renaixença, dedicat a Guifré el Pilós

Segell editat a la Renaixença, dedicat a Guifré el Pilós

En la Gesta Comitum Barcinonensium, escrita al segle XII al monestir de Ripoll, se’l va considerar com a iniciador del procés d’independència dels comtats catalans respecte de la dinastia carolíngia. Posteriorment, la historiografia romàntica va elevar Guifré a la categoria d’heroi nacional.

Guifré “el Pilós” va ser l’últim comte de Barcelona nomenat per la monarquia franca i el primer que va llegar els seus Estats als seus fills. A partir de llavors, els comtats es van transmetre per herència i els reis francs simplement sancionaven la transmissió. Així es crea l’actiu base de la casa comtal de Barcelona.

Inicialment, les seves possessions van ser heretades per Guinelda i els seus fills mascles seglars; però, poc després de la seva mort, se n’acorda una nova distribució entre els seus fills: Guifré Borrell, futur Guifré II va rebre els comtats de Barcelona, Girona i Osona; Miró, els comtats de Conflent, Besalú i la Cerdanya i Sunifred el comtat d’Urgell (amb Andorra).

A partir del govern de Guifre “el Pilós” el comtat de Barcelona va començar la seva etapa de independència de la sobirania francesa.

A la seva mort, la monarquia carolíngia travessava per una sèrie de dificultats internes que van portar l’elecció d’un noble que no pertanyia a la dinastia carolíngia (Odó) com a rei. Aquesta ruptura del legitimisme franc tindria conseqüències mportants a Catalunya, on els fills de Guifré van autoproclamarse els seus successors, sense esperar que el rei els designés, i establiren el principi de successió hereditària, el primer gran pas cap a la independència dels comtats. Així, els fills del comte es partiren els comtats. Des d’aquest moment, el principi d’hereditat tenia una validesa indiscutible.

La idea que Guifré “el Pilós” va ser l’impulsor no tan sols de la independència dels comtats catalans sinó també del naixement de Catalunya es va popularitzar durant la Renaixença pel dramaturg Serafí Pitarra, amb la seva frase “Fills de Guifré el Pilós, això vol dir catalans”.

La seva mort es mitificaria, igual que la seva figura, i va donar lloc a la llegenda de les quatre barres de sang. L’historiador valencià d’origen alemany, Pere Antoni Beuter dóna la seva versió sobre aquesta llegenda en Segunda parte de la crónica general de España (1550). Explica que els normands van atacar França i el comte Guifré “el Pilós” anà a ajudar l’emperador franc. Derrotats els normands, el comte Guifré demanà a l’emperador Lluís —no es concreta de quin Lluís es tractava, si de Lluís I (814-840), de Lluís II (877-879), o de Lluís III (879-882)— que li donés un escut d’armes; aleshores el rei se li acostà i mullà els seus dits de la mà dreta en una ferida que tenia el comte, passant-los després de dalt a baix per sobre de l’escut daurat del comte i li digué: “Aquestes seran les vostres armes, comte”.

Origen de l’escut del comtat de Barcelona. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Pintura de Claudi Lorenzale (1843-1844). Carles II estén els seus dits amb la sang de la ferida de Guifré I sobre l’escut del comte, creant l’escut d’armes del Comtat de Barcelona.

Origen de l’escut del comtat de Barcelona.
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Pintura de Claudi Lorenzale (1843-1844).
Carles II estén els seus dits amb la sang de la ferida de Guifré I sobre l’escut del comte, creant l’escut d’armes del Comtat de Barcelona.

Però hi ha altres versions, donat que l’emperador Lluís I “el Pietós” havia mort el 840, abans del naixement de Guifré “el Pilós”, el rei de la llegenda fou canviat per Carles II de França “el Calb”; així fou com ho va recollir un altre historiador valencià, Francisco Diago, autor de Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1585-1709) que publicà a Barcelona el 1603.

D’aquesta manera, diu la llegenda, va néixer l’escut de la casa de Barcelona, símbol de la nova sobirania conquerida, i que, amb els anys, es convertiria en la bandera catalana.

En honor de Guifré “el Pilós”, el poble de Ripoll celebra l’11 d’agost un mercat medieval: el mercat del Comte Guifré.

Sepulcre del Comte Guifré al Monestir de Ripoll

Sepulcre del Comte Guifré al Monestir de Ripoll

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *