Nº 5 / Maig 2.013 – Comunicat de la FIEC


 

Comunicat de la FIEC

Per una Projecció Exterior de Catalunya pública
i des de la societat civil

Fa pocs dies s’ha anunciat que el Govern espanyol portarà al Consell de Ministres el projecte de la «Ley de Acción y Servicio Exterior».

El projecte parteix de la base que les relacions internacionals són competència exclusiva de l’Estat i que les activitats a l’exterior han de basar-se en els principis de «unidad de acción» i «lealtad institucional y coordinación».

Les comunitats autonòmes poden actuar a l’exterior en el marc de les seves competències, però informant al Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación de viatges, visites i actuacions amb projecció exterior per tal que el Ministeri determini si s’adeqüen als objectius fixats pel Govern espanyol. No es podrà prohibir els viatges de les autoritats catalanes, però sí emetre «recomendaciones», avalant o desaconsellant el viatge que no comptaria amb el suport de les ambaixades si no s’atenen les recomanacions espanyoles. També caldrà un informe previ, d’Exteriors i d’Hisenda, per a crear oficines de les comunitats autònomes a l’exterior i aquest informe, «tendrá carácter vinculante cuando se trate de comunidades autónomas que hayan incumplido su objetivo de estabilidad presupuestuaria».

Parlar de projecció exterior de Catalunya en temps dits «normals» era, i ha estat sempre, complicat. Atribuir recursos recaptats a partir dels impostos dels catalans residents a Catalunya a delegacions, oficines de promoció, lectorats, comunitats catalanes a l’exterior o ONG’s pel desenvolupament situades, a vegades, a milers de quilòmetres de Catalunya, apareix com una opció discutible quan qualsevol podia afirmar que al territori de Catalunya hi havia, inclòs durant els moments més daurats del recent boom econòmic, necessitats socials o de qualsevol altra tipus que no estaven satisfactòriament cobertes. Si aquest mateix debat el situem en un context econòmic amb una crisi tan brutal i incerta com l’actual, la discussió en termes d’opcions de despesa entre invertir en necessitats no cobertes al territori o anar a fer despeses lluny de Catalunya resulta encara més difícil i controvertida.

Ràpidament podríem dir que en temps de crisi la projecció exterior és més necessària que mai. La necessitat, doncs d’atreure inversió estrangera cap a Catalunya i la necessitat de facilitar l’exportació dels nostres productes industrials o culturals no hauria de ser discutida per ningú. En un món extremament competitiu, això dependrà de la creació d’un marc favorable però també, i sobre tot, de la capacitat de «vendre» Catalunya com un territori atractiu i com un productor solvent i innovador. Confiar exclusivament en la capacitat generadora d’interès que té el Barça o en les virtuts de l’hora que ens aixequem al matí, no és suficient. Cal un treball de base i directe amb governs, empreses, universitats i tota mena de centres de decisió arreu del món. Els anteriors Governs de Catalunya van tenir una gran intel·ligència i capacitat d’anticipació a l’hora de crear aquesta infraestructura exterior.

La creació de les delegacions exteriors del Govern, la creació de la xarxa d’Acció pel suport a la promoció comercial, l’extensió de lectorats universitaris, la creació de l’Institut Ramon Llull i el suport a les comunitats catalanes de l’exterior han estat instruments que ha costat anys crear i consolidar i que resultaria ara molt fàcil desfer i que costarà després novament anys refer.

Qui cregui que es pot estar mà sobre mà esperant inversors estrangers, compradors de les nostres exportacions o institucions internacionals o governs que acceptin i reconeguin que Catalunya té una personalitat nacional i pensi que «ja vindran ells» o «ja ens els portarà el Govern espanyol i les seves ambaixades i l’ICEX com és la seva obligació», simplement no sap en quin món viu. Res d’això no arriba espontàniament. Cal un treball constant i coordinat per a obtenir resultats. Cal acceptar que competim amb tothom o contra tothom en l’econòmic, científic o universitari i que, en el pla polític, ningú no regala res i, encara menys, reconeixements nacionals.

Cal una bona infraestructura per a la nostra projecció exterior, tant la pública com la que es deriva de la societat civil catalana a l’exterior (de les comunitats catalanes a l’exterior organitzades com dels milers de catalans treballant en empreses o institucions estratègiques). Cal una bona preparació tècnica per a convèncer inversors, compradors o al món polític d’arreu. Evidentment l’estructura que ha de donar suport a aquest treball ha de ser racional, el menys costosa possible i preservant la millor relació cost/eficàcia. Això vol dir justificar molt bé les decisions sobre bases objectives analitzades i dialogades. Tot el contrari del que s’ha fet quan s’han reduït els pressupostos de cooperació al desenvolupament (en un 56%) o els de les comunitats catalanes a l’exterior en un (44%) respecte al 2010 i tot el contrari del que es faria si es tanquessin delegacions del Govern o la xarxa comercial catalana a l’exterior, fruit d’imposicions del Govern espanyol i no de veritables anàlisis en termes de cost/eficàcia.

La dura hostilitat amb que la premsa espanyola i molts agents econòmics espanyols reben l’existència d’una política o una projecció pròpies de Catalunya no és només motivada per un anticatalanisme atàvic sinó també, i moltes vegades sobre tot, per la necessitat de minimitzar o anular un competidor en l’escena econòmica, científica o cultural internacional. Massa genta Catalunya es mostra irresponsablement comprensiva amb els arguments espanyols contra la política exterior de Catalunya sense comprendre tot el que s’hi amaga, moltes vegades, en aquestes ofensives mediàtiques implacables.

En definitiva, una invitació al Govern de Catalunya a complementar la diplomàcia institucional exterior amb la diplomàcia cívica exterior per a contrarestar els potencials negatius de la Llei d’Acció Exterior que prepara el Govern espanyol. En aquest sentit les comunitats catalanes de l’exterior i els molts catalans treballant en empreses o institucions internacionals estratègiques, han de tenir el necessari suport per a la creació de xarxes estables que col·laborin en la projecció exterior catalana.

En definitiva, el nostre futur depèn també de saber projectar-nos, de saber vendre les nostres capacitats econòmiques i intel·lectuals i també de saber preservar el capital humà que representen els nostres residents a l’exterior. De no tenir por a afrontar el debat amb tots els qui no creuen que Catalunya necessita una política exterior pròpia. Cal aprofitar bé el temps i els recursos que tenim i la projecció exterior n’és un dels més necessaris. Ens hi va el futur.

Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC)

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *