Nº 6 / Juny 2.013 – Ara farà 60 anys – Francesc Panyella i Farreras


 

CAIGUT A L’AURORA…                      Ara farà 60 anys

Al meu germà

 
 
 
 
 
Creies en la vida.
Estimaves la vida.
T’agradave riure.
La cançó, sovint,
era als teus llavis.
Treballaves.
Lluitaves per viure,
lluitaves per tu,
pels teus,
pels humils i pels savis.

Sabies quina era l’amargor del pà,
escàs i negre.
L’esforç que guanyar-lo costava,
quan amb l’escola pensaves encara
i l’arada
i el jou traginaves
i suaves
i sofries del sol
i del jou
del tirà.

«…Una làpida al cementiri de Besalú.
Un bocí de terra gironina a l’ombra
de les muntanyes que havien travessat…
A mà esquerra, entre la tàpia i el camí
de xiprers, s’alça, d’uns pams, una
esplanada de gespa que ja no és un
fossar anònim de tres guerrillers
que l’any 1953 foren morts a trets
per la Guàrdia Civil.
Damunt la làpida de granit hi hem cisellat
els noms de Panyella, Solsona i Moreno…
…Ara ja poden reposar en pau els nostres
companys però nosaltres no.
La lluita continua… Tenim per avançar,
l’exemple dels qui mai no desesperaren
i que sempre, sempre, sempre acaben
conquerint el seu lloc a la Història.
Panyella, Moreno i Solsona ja hi tenen el seu.»
                              Teresa Pàmies
  Diari AVUI, 15 de juny de 1980

«Director General de Seguridad
..Encuentro habido entre partida
bandoleros… término municipal de
Besalú… muertos tres bandoleros…
23 de junio de 1953
Comandante Guardia Civil…»

Mes, somreies
mirant enllà.
Lluny de la plana i les muntanyes
i veies
roses i pa,
victòria i joia
pel demà.

Al capvespre,
quan la tramuntana udolava
la teva cançó volava.

Cantaves…
…si.
Una cançó
d’esclaus lliberats,
De pobles que avancen contents
per un camí regat
amb sang.
Amb sang del jovent.

Més tard, al soroll de la màquina,
enmig del fum,
al repic del martell
se’t forjava una ànima nova
d’obrer combatent.

I fores un més en els rengles
dels homes que saben
que el sol que avui brilla en el món,
brillarà,
demà,
per a tothom.

Creies en la vida.
I et trobares enfront de la mort.
Les llàgrimes als ulls.
El somriure al cor.
Perquè viure volies i has mort,
quan tot just apunta l’aurora
que -tu ho sabies-
és preludi d’un Sol de victòria.
          Marsella, gener del 1955

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *