Nº 7 / Setembre 2.013 – PORTADA

SUMARI


Notícies i calendari.
En el centenari de Joaquim Amat-Piniella.
Patrimoni de la Catalunya Exterior. Buenos Aires.
La Cadena Humana (11 de setembre del 2013).
Any Estellés. Universitat d’Alacant.
M’aclame a tu. Poema de Vicent Andrés Estellés.

S U P L E M E N T

qüestionari de l’escola goya de terrassa (i)

Pel qui té gana, les pedres li semblen pans

 

APOLOGIA DE L’EMPORDÀ
(fragment)

Ah! Una cosa em manca dir,
si no ho digués fora ingrata:
que aquesta terra tan neta,
tan companyona i tan franca,
tan oberta i tan precisa
de la qual sóc sobirana;
aquest be de Déu de camps,
de prats, de boscos i platges,
d’oliveres i xiprers,
vinyes, canyers i pollancres,
no és més que un petit ramell
d’un més alta garlanda;
un estel que no lluu sol
dins d’una gran estelada,
sinó una terra entre terres
com ella ben cisellades
on es conjuga un sol Verb,
un sol Verb i quatre barres;
i on s’ajunten tots els Vents
i tots els Vents s’agermanen:

(tots els vents, per dir-ho així:
de fet no pas més de quatre).
Vent de Llevant, de Ponent,
Migjorn i jo, TRAMUNTANA!
que això és el meu Empordà
on jo tinc casal i estada:
una planura que és filla
de Catalunya que és Mare…!

I ara sí que Adéu-siau:
Déu vos dó salut i pau…!!

Albert Serrano i Delclòs
« El Poema de l’Empordà » La cançó del vent
Carles Vallès –Editor- Figueres 1985

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *