Nº 7 / Setembre 2.013 – Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior

 

Qüestionari de l’Escola Goya de Terrassa sobre la vida dels Centres Catalans a l’Exterior

El passat curs 2012-2013, els alumnes de 4t. d’ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) de l’Escola Goya de Terrassa van participar en el concurs de periodisme escolar organitzat pel Diari EL PAÍS, “EL PAÍS de los Estudiantes”, amb una publicació presidida per un article sobre Neus Català, publicació en la que també es destacava en portada l’article titulat “RECORDS des de Marsella”, sobre la “Vida dels Centres Catalans de l’Exterior”. Aquesta publicació s’ha classificat en primer lloc entre totes les que es van presentar a Catalunya. Per tal de recopilar la informació necessària per confegir l’article, els redactors van enviar un qüestionari al Cercle Català de Marsella que hem cregut útil anar publicant en successives edicions d’aquest SUPLEMENT, pel seu interès social i històric.

El conjunt de totes les respostes al qüestionari ha constituït la base per construir la secció “Conegueu el Cercle” de la nostra pàgina web cercle-catala-marsella.flog.cat que inaugurem aquest mes, on trobareu la informació que segueix i molta més, ampliada i il·lustrada amb documents i altres testimonis gràfics.


Escola Goya:  Quins van ser els orígens del Cercle Català? Perquè es va triar la ciutat de Marsella per fer aquesta Entitat?

Cercle Català de Marsella: Les relacions entre Marsella i Barcelona, així com la Provença i Catalunya tenen tota una llarga història, que es podrien explicar en un gruixut volum, puix conté segles de trobada. Cal pensar que un dels últims fets definitoris cal situar-lo a finals del segle XIX, quan el poeta i home polític català, perseguit per la Monarquia d’aquell temps, en Victor Balaguer, ve a refugiar-se a Marsella on és acollit per la intel·lectualitat  del país, entre els quals cal destacar Frederic Mistral, Premi Nobel de Literatura amb la seva obra èpica “Mirèia”. Uns anys després els catalans, per tal de donar les gràcies a l’acollida que els hi fou feta a Marsella, els oferiren una copa de plata, al peu de la qual hi havia la forma de dues dones que l’aguantaven, Provença i Catalunya. En Frederic Mistral s’inspirà d’aquest fet i en feu un poema que ha esdevingut l’himne de Provença: “La coupo Santo”.

A Marsella, a principis del segle XX, comencen a venir-hi força catalans degut a la greu crisi econòmica que es viu a Catalunya. La seva presència anirà augmentant pels fets polítics que tenen lloc a la nostra terra. (1) La “Setmana Tràgica” que culminarà amb l’afusellament del creador de l’Escola Moderna, en Francesc Ferrer i Guàrdia. Això comportà que molts dirigents dels moviments obrers s’exiliïn. Més tard, (2) tindrà lloc la gran repressió patronal desencadenada arran de la vaga de “La Canadenca” (1917) que també comportarà repressió i empresonaments. Mentre, (3) responent a la crida del Mariscal Joffre, fill de Ribesaltes, al Rosselló, i eminent catalanista, alguns catalans s’allisten a l’Exèrcit francès a partir del 1914. Alguns per tota la durada de la guerra, altres, per dos, tres o quatre anys.

Seran doncs aquestes tres onades, les que originaran la creació del Cercle Català de Marsella, oficialment a començament del 1918, si bé cal tenir en compte que ja hi havia una Comissió Organitzadora que funcionava des del 1917. Més tard vindran a engrossir els rengles del Cercle els catalans que no volien anar a fer la guerra al Marroc, els perseguits per la Dictadura d’en Primo de Rivera, etc. Després, seran els exiliats del 1939. Del primer període (1918/1928) hem trobat un document de la policia francesa en el qual es diu que: “El Cercle Català és un niu de separatistes, socialistes, anarquistes… etc.”

El Cercle Català i alguns dels seus dirigents sofriran persecucions. El 1942, quan l’ocupació pels alemanys de la zona sur de França, el local del Cercle serà saquejat, i les seves activitats prohibides per tal de castigar-lo per l’ajuda portada a la causa de la República. El Cercle, amb l’ajut i col·laboració de la intel·lectualitat occitano/provençal havia organitzat un seguit de trobades per tal de facilitar l’agermanament dels dos pobles. En el curs de la guerra d’Espanya, es creà un Comité d’Ajuda als intel·lectuals catalans amb la missió d’enviar queviures, medicaments, etc., degut a la penúria i la manca d’aliments.

A partir del 1963, molts dirigents del Cercle foren molestats per la policia francesa (a petició del govern d’en Franco) per les activitats que realitzaven de denúncia del genocidi cultural que sofria Catalunya, de la persecució dels demòcrates, de l’empresonament d’altres. Molts foren assignats a residència forçada a Marsella sense poder sortir de la ciutat. El 1966, quan s’estaven preparant els Jocs Florals de la llengua Catalana, el Cercle fou de nou prohibit. Deu dies després, amb l’ajut inestimable dels nostres amics provençalo/occitans creàvem “Les Amis de la Culture Catalane”, entitat amb la qual, tal i com estava previst, tingueren lloc l’octubre del 1967 a Marsella, els Jocs Florals de la Llengua Catalana.

Encara patiríem problemes i molèsties d’ordre administratiu, sempre destinats a dificultar les nostres activitats. Des del 1981, data de l’elecció d’en François Miterrand, candidat socialista a la Presidència de la República francesa, per fi podem respirar tranquils.

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *