La Via Catalana cap a la independència
La Diada de l’11 de setembre ha tornat a ser la gran manifestació anual de civisme de Catalunya, enguany coneguda com “Via Catalana cap a la independència”, sota la convocatòria i organització de l’Assemblea Nacional Catalana.
La Via Catalana començava amb el tram 0 en el límit amb el País Valencià, on encara s’hi va poder endinsar uns centenars de metres gràcies a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de València anul·lant una prohibició governativa prèvia.
El gran ambient de festa en perfecte ordre, així com la palesa transversalitat dels assistents i el seu caire cívic i familiar han estat els trets més definitoris de la Via Catalana, traduïts en un gran èxit de la convocatòria que intentem reflectir en la informació gràfica d’aquestes pàgines. En molts trams de l’antiga Via Augusta romana (avui N-II i N-340), de La Jonquera a Alcanar, els assistents van ser tants que es podien haver format dues o més Vies paral·leles. Aquesta gran afluència, xifrada per fonts oficials en un total de 1.600.000 persones, va tenir el seu màxim exponent en les grans aglomeracions formades en diversos punts de la Via coincidents amb ciutats importants com a la ciutat de Barcelona on el traçat de la Via, tot i preveure una anella en lloc d’una línia, es va veure superat per la concentració humana.
 El Passeig de Gràcia un altre cop ple a vessar |
 Foto aèria de la Via Catalana al seu pas pel Penedès |
Addicionalment, en diferents dates al voltant de l’11 de setembre, s’han celebrat concentracions de catalans sota el mateix lema de la Via Catalana a més de 150 indrets de l’exterior de Catalunya, des de Tolosa de Llenguadoc fins a Eivissa o des de Noruega a Nova Zelanda, passant per la Xina.
El darrer tram, 722, de la Via Catalana, tenia previst acabar a l’antic punt de control de passaports i duana del Pertús però, tal com es veu a la foto, el va sobrepassar i va arribar fins El Voló.
Desconeixem si la cabina de policia de la dreta va romandre tan ben guarnida després d’acabat l’acte.
|
 |
| La presència de senyeres i estelades va ser aclaparadora, destacant-ne les dimensions d’algunes: En el tram 576, a Riudellots de la Selva, veiem la senyera més gran del món, de més de 117 metres de llargada, 10.000 m2 de superfície i 1.500 kg. de pes, que només cal comparar amb les persones que formen la Via a la carretera, en primer terme de la foto, per fer-se una idea de les seves dimensions; en la segona fotografia, una estelada de 30 metres de llargada al peu de la Sagrada Família, a Barcelona. |
|
|
|
| En tot el recorregut es van veure i viure tota mena de manifestacions populars: esbarts, grups d’animació, corals, companyies de dansa contemporània, timbalers, grallers, gegants, capgrossos, castells, … | |
|
|
|
|
| … i fins i tot molts assistents es van fer acompanyar per animals dels dits «irracionals». |
|
| Naturalment, socis i simpatitzants del Cercle Català de Marsella també s’hi van unir, com … | |
 … els Calaf-Rovira, de Vallirana, al centre de la foto … |
 … la família Zamarreño-Beas de Premià de Dalt … |
|
|
| … i el propi Cercle Català, que també en va donar testimoniatge durant la festa al parc Borély de Marsella, el passat 8 de setembre. | |
