Anar a l’article anterior d’aquest mes
Anar al SumariAnar al següent article d’aquest mes
|
Operació
«BOLERO-PAPRIKA» |
|
| Perpinyà, carretera de Prades 33. Quan a les sis del matí sis gendarmes i policies, no pas menys, van estar a punt d’esbotzar la nostra porta. Jo tenia 13 anys. Em vaig despertar sobresaltat. Encara els veig, envaint la cuina d’un en un i instal·lant-se, tots drets, al voltant del pare, que em sembla, de cop, que s’ha tomat més petit. Encara els sento dir: «Tenim una ordre d’expulsió del territori per a vostè». Vaig veure l’esverament de la mare, la gran calma del pare; jo no entenia res. Els gendarmes buscaven armes i papers subversius, ho van remenar tot, només van trobar llibres. És que eren ni tan sols capaços d’entendre els petits signes negres que hi havia allà dins? No ho sabré mai. El que sé avui és que aquells policies s’assemblaven curiosament i duien el mateix uniforme que aquells que cinc, sis o set any abans, perseguien, alguns amb zel, d’altres resistint-s’hi, el vell jueu, el nen jueu, la dona jueva o aquell que es resistís contra l’ocupant, aplicant les ordres dels nazis rellevats per Pétain. Estaven entrenats. La mare ja havia preparat un sarró amb uns quants estris, l’experiència dóna reflexos. Tot el que passava al meu voltant em semblava borrós, imprecís. El pare es va posar el sarró a l’espatlla i va fer un petó a la mare, després va venir cap a mi, em va picar l’ullet i abans d’abraçar-me em va dir; « Estigues tranquil, no m’he de retreure de res». L’operació havia acabat. Havia passat sense topades, sense crits, sense plors, sense comentaris. Se’l van endur, les manilles posades, sota els quòdlibets i els insults (contra els gendarmes) dels veïns esverats. Ells eren sis; d’això en diuen «les forces de l’ordre »; ell era un que no havia fet res. De la finestra estant el vaig veure com s’allunyava, emmanillat, petit, humiliat encara una altra vegada, vigilat com un lladregot, sense saber on anava. Expulsat del territori, amic meu. Ex-pul-sat! «He trobat l’hivern una mica llarg»
Sergi Bachs «Editorial Viena» Premi Romà Planas i Miró 2008 de l’Arxiu de la Memòria Popular. La Roca del Vallès. |
Documents subversius que les «forces de l’ordre» del Govern de la República francesa haurien pogut trobar a casa del pare d’en Sergi Bachs.
|
