Nº 7 / Setembre 2.012 – El nostre amic Glaudi Barsotti


Anar a l’article anterior d’aquest mesAnar al SumariAnar al següent article d’aquest mes

Premis

Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga – 2012

El principal objectiu d’aquests premis és el de reconèixer la feina que duen a terme els catalans i catalanòfils per tal de mantenir la presència catalana en el món i augmentar el coneixement dels Països Catalans i la llengua i la cultura catalana a l’exterior.

Fidel a aquests principis, en el seu moment, el Cercle Català de Marsella feu la proposta als organitzadors per tal de que entre els guardonats d’enguany hi figurés el nostre amic de sempre: en Glaudi Barsotti. I per a tots nosaltres ha estat motiu de satisfacció i compartim la joia amb en Glaudi i tots els seus, puix l’amistat creada en el curs de tots aquest anys rau, no solament en la comunitat de pensament pel que fa referència a les nostres llengües i a les nostres cultures respectives, sinó que en Glaudi l’hem tingut al nostre costat en els moments difícils del genocidi franquista contra Catalunya, en els moments en que les autoritats franceses de torn, per tal de plaure als franquistes cara a l’obtenció de mercats, perseguien els catalans per aquestes terres de França. I la veu d’en Glaudi i de tot un seguit d’occitanistes i de provençalistes s’havia aixecat clara i ferma, en defensa dels seus companys catalans.

Glaudi BarsottiQui és Glaudi Barsotti? Glaudi neix a Marsella el 26 de gener del 1934. Escriptor í periodista occità assegura una crònica setmanal en el diari «La Marseillaise». La seva vida professional comença com a tècnic de ràdio dins de la marina comercial i viatja arreu del món. En el moment de la guerra colonial d’Algèria fou mobilitzat. Més tard deixà la Marina i entrà als Serveis de l’Administració.

Militant des d’un bon principi de l’Associació cultural Lo Calèn, fundada per un altre eminent occitanista, en Jorgi Reboul, és membre de l’Institut d’Estudis Occitans i forma part del seu Consell d’Administració. És també, membre del Pen-Club de Llengua d’Oc. També és un home de ràdio i de Televisió. Participa sovint a l’emissió Vaquí de F3 de Marsella.

Cal llegir el seu treball «Les relacions catalano-occitanes 1931-1939», Premi Antoni Conio dels Jocs Florals de la Llengua Catalana que tingueren lloc a Marsella l’octubre del 1967 i que fou publicat a la revista «NOUS HORITZONS» (Ns. 21, 22 i 23 – 1970/1971).

Resum d’algunes de les seves obres
* A flor e mesura, cronicas d’un jornalista, 1963.
* Lo lop en Occitània, 1964.
* Antología deis escrivans sociaus provençaux (1875 a 1914), 1975.
* La tèrra deis autres (novel·la) Vent Terral, 1979.
* Le music-hall marseillais de 1815 a 1914, 1984.
* Parlam Provençau (obratge collectiu) 1971.
* Un sègle de premsa occitana a Marselha de 1840 a 1940, 1981/1982.
* Cronicas, 1990.
* Bestiari d’Occitània, Lexic latin/occitan provençau/francés dei vertebrats d’Occitània, IEO, 1992.
* Un papier sensa importància (novel·la), IEO, 1994.
* Le bouil et le tian: la cuisine du terroir provençal, 1996, Ais de Provença, Edisud.
* Testimdni d’un niston de la guèrra, autobiografia, IEO 2002.
* L’estraç, novel·la, IEO, 2002.
* Lo comunard de la Mitidjà, novel·la, IEO, 2006.

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2012. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.