Nº 5 / Maig 2.013 – Conferència d’en Salvador Milà, diputat al Parlament de Catalunya – Solange Cariou


 

CATALUNYA, NOU ESTAT D‘EUROPA?

El dissabte 15 de març proppassat fou pels catalans un dia excepcional. Efectivament aquest dia el Cercle Català tingué el plaer i l’honor d’acollir a en Salvador Milà, antic Conseller de Medi Ambient amb el Govern de Pasqual Maragall i actualment diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa.

El títol de la conferència d’en Salvador Milà «Catalunya, nou estat d’Europa ?», va atraure un públic nombrós: Membres del Cercle Català, Professors de Català de la Universitat Aix-Marseille, amics Provençals i alguns catalanòfils.

SalvadorMila(15)

 L’exposició d’en Salvador Milà, molt densa i força documentada, va permetre de posar en evidència algunes idees fonamentals.

Un acord ferm ha estat pres per la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP, és a dir 107 diputats sobre 135) reclamant pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya el dret a decidir.

Catalunya, és cosa sabuda, és una nació reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 i gaudeix d’aquest fet, d’uns drets singulars (com el País Basc i Galícia, les altres nacionalitats de la Península Ibèrica.).

Pels catalans, el desig d’exercir el dret de decisió i de construir el seu esdevenidor, no és cosa nova.

Algunes memoritzacions s’imposen. El 1931, proclamació de la II República Espanyola, amb la creació d’un Govern Català: La Generalitat de Catalunya, que fou abolida per Franco des del 1938.

El 1971, creació de l’Assemblea de Catalunya i després el 1977 restabliment de la Generalitat amb el retorn del President (Josep Tarradellas) de l’exili. El 1979, aprovació per referèndum del nou estatut de Catalunya i el 2005 la reforma d’aquest estatut aprovat per una aclaparadora majoria de catalans i catalanes.

Aquí cal parlar de dues importants manifestacions massives. La del 10 de juliol de 2010 amb la consigna «Som una nació. Nosaltres decidim». I la de l’11 de setembre 2012, amb les banderoles «Catalunya, nou estat d’Europa».

Actualment, el desig d’autonomia de Catalunya és exacerbat, puix la fossa s’ha aprofundit entre Catalunya i l’estat espanyol i això a causa de la ruptura del Pacte Constitucional i (sobre tot) de la sentència del Tribunal Constitucional que nega la voluntat al poble català d’expressar-se per referèndum. A aquesta vexació si ajunten els atacs contra la llengua catalana per exemple i les pressions exercides sobre els magistrats per tal que signin una moció contra Catalunya.

És per això que el Parlament, el gener de 2013 ha votat una RESOLUCIÓ confirmant la sobirania del poble català. Per tal que aquesta sobirania es concreti, es poden senyalar dues condicions:

1) El poble cal que estigui unit, però aquesta força d’unió, aquesta cohesió social deu fer-se amb tota legalitat, amb l’observació del quadre jurídic existent, dins una legitimitat democràtica susceptible de garantir el pluralisme i el respecte de les opcions ideològiques (el recolzament dels federalistes o dels independentistes és desitjable).

2) Una ampla majoria deu perfilar-se, cara al diàleg amb l’Estat espanyol, amb les institucions europees, amb el conjunt de les comunitats, amb la complicitat de les forces polítiques de dreta, d’esquerra o de centre (s‘han exclòs el PSOE i el PP).

Volem notar que ha d’existir un acord entre el Parlament i la Generalitat i que s’han de respectar els principis fonamentals de la Unió Europea.

Tot aquest procés cal que s’efectuï amb transparència. El conjunt de la població cal que sigui informada per tal que la seva participació sigui plena i total. Per tal d’assegurar una transició cap una societat més justa, més equitable, més eficient en el domini sanitari, educatiu, social, fiscal, cultural, lingüístic, en el marc d’un medi ambient planer, convé també de lluitar contra la corrupció, contra els escàndols polítics que sacsegen a la societat espanyola.

Si és fonamental de treballar plegats, dins un ambient serè i sense por, sense submissió, d’igual a igual, el Parlament cal que conservi la direcció i deu ser el gresol on cal que es prenguin les decisions i s’iniciïn els projectes.

El problema és més polític que jurídic. Sense voluntat política, la llei pot minar la legitimitat democràtica i portar cap a la pèrdua de les llibertats.

Com digué en Salvador Milà: cal obrir un nou procés constituent.

La intervenció d’en Salvador Milà fou seguida d’un debat animat i apassionat.

Entre altres, els següents punts foren abordats

1) La resolució del Parlament concerneix únicament el Principat o inclou els Països catalans (Catalunya Nord, Alguer, Balears, València)?
La Resolució té en compte, sols la voluntat de la majoria del poble català.

2) Por de que els catalans siguin titllats d’egoistes en desitjant guardar per ells els recursos i esdevenir una nació rica.
Aquesta remarca permeté a Salvador Milà d’insistir sobre la solidaritat de Catalunya amb les altres regions de l’Estat espanyol.

3) Quina és la posició dels immigrants ?
Gràcies a la llengua catalana, parlada, compresa o escrita i llegida entre un 80 i 90 per cent de la població, sense oblidar el bilingüisme (o trilingüisme) els immigrants s’integren i no manifesten cap oposició en el pla polític.

4) Necessitat de treballar a nivell de l’Euromediterrània.
– S’està fent sobre la base d’intercanvis econòmics i culturals essencialment.

Abans de la seva presentació, en Salvador Milà, acompanyat d’un grup de membres del Cercle Català, va fer una ofrena floral a la placa que hi ha al monument Les Mobiles, a La Canebière en homenatge als voluntaris catalans de 1914/1918 i als combatents de la llibertat del 1939/1945.

SalvadorMila(14)

L’endemà, en Francesc, el nostre guia turístic (i a més historiador) va fer descobrir al nostre invitat les Cales, la Basílica de Nostra Senyora de la Guarda, l’Abadia Sant Víctor, etc. El diumenge, el nostre amic se’n tornava cap a Barcelona.

Guardarem a la memòria la imatge d’un home senzill, amable, cultivat, d’una gran obertura d’esperit i d’un engatjament sincer dins la seva acció i la seva concreció.

Moltes gràcies doncs, a Salvador Milà per la seva visita, de part dels catalans de Marsella.

Solange Cariou
Fotografies: Mercè Chevassu

Aquesta entrada ha esta publicada en Noticiari 2013. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *